Mas:” l’Estat no entén, ni compren, ni respecta ni estima Catalunya”

En un article d'opinió, Mas repassa el paper del catalanisme polític dels darrers vuitanta anys, amb especial èmfasi als darrers tres anys: des de les negociacions per a pactar la pregunta de la consulta fins a l'acord entre Junts pel Sí i la CUP per investir Carles Puigdemont president de la Generalitat després des les eleccions del 27-S.
 
Després de tots els passos fets fins ara, Mas avisa: “La solidesa del projecte sobiranista també està a prova; els propers mesos en comprovarem el grau. N’hi caldrà molta, perquè l’objectiu d’assolir un Estat és gegantí”. “A prova dels atacs de fora i les febleses des dins”, escriu en un article publicat aquest diumenge.
 
Mas diu que aprofundirà en aquesta idea en un proper article però avança que no s'haurà de defugir que “al sobiranisme li caldran majories més àmplies, més astúcia que força, més rigor que gesticulació, una bona administració dels temps i de les oportunitats, i millor unitat d’acció. Sense baixar ni un sol graó en la radicalitat democràtica, l’esperit pacífic i la voluntat de diàleg i de pacte”.
 
L'expresident i líder de CDC, que admet que “la majoria dels catalans” s'haurien sentit “còmodes en un Espanya plurinancional i pluricultural”, considera ara que “l'única esperança perquè la societat catalana tingui un país a l’alçada del seu talent, dels seus anhels i de les seves energies” és el projecte sobiranista. És així si el catalanisme “no té prou força o prou habilitat per transformar Espanya en un Estat plurinacional, o si “l’Estat espanyol no té projecte per Catalunya que no passi per l’assimilació, la dilució o la residualització”.
 
Entre esperar “un 'reset'” d'Espanya cap a Catalunya o constituir un Estat propi Mas ha optat “com molta gent” per la segona via. ” No crec que el primer sigui possible, però sobretot sé que no depèn de nosaltres”. I en aquest context avisa: “L’Estat, com a estructura administrativa, política, econòmica, comunicativa i de poder, no coneix Catalunya, ni la comprèn, ni la respecta, ni l’estima. Admeto que aquest judici pot semblar molt sever, fins i tot exagerat, però respon a la pròpia experiència i a l’observació dels fets del darrer segle. Consti també que aquesta valoració no exclou els errors sovint comesos des de Catalunya, que hi són”, conclou.