Dijous, 14 de Novembre de 2019 - Edició 476
La República

Mas crispa el president de la sala amb una aferrissada defensa del 9N i el dret a decidir dels catalans

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, no ha defugit la seva responsabilitat. En un interrogatori marcat per un president de la sala crispat que sempre que ha pogut ha intervingut en les respostes de l'expresident, Mas ha deixat molt clar que el 9N fou una “iniciativa política meva, com a president de la Generalitat, i una iniciativa del Govern” que seguia les directrius “que venien de mi mateix i afecten a Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs”.

Redacció
Redacció 06/02/2017
Artur Mas, com també han fet posteriorment Joan Ortega i Irene Rigau, només ha respost a les preguntes de la defensa en una sessió tranquil·la que només s'ha vist interrompuda amb les intervencions del president de la sala. L'expresident, que ha destacat que la iniciativa de fer el procés participatiu del 9N fou seva, ha manifestat les “arrels profundes i democràtiques” que el van motivar a tirar endavant la votació: “el novembre del 2012 vaig avançar les eleccions perquè volia saber si el clam del carrer que el setembre del 2012 reclamava un nou Estat d'Europa tenia traducció a les urnes, el resultat va ser un Parlament amb dos terços a favor del dret a decidir i promoure una consulta sobre el futur polític de Catalunya”. De fet, l'expresident ha recordat que en “diferents ocasions” la cambra catalana ha votat resolucions que instaven el govern a promoure la consulta i, per tant, el Govern va aplicar les resolucions “d'un Parlament escollit democràticament” i amb partits que duien als seus programes electorals el dret a decidir.
 
El 9N fou conseqüència d'amplis acords
 
El fet que la data i la pregunta fossin acordades des del consens amb diferents forces polítiques, ha estat un argument de pes en la defensa de l'expresident, que, a més, ha recordat la legislació pròpia que va promoure el Parlament de Catalunya per tirar endavant una consulta no refrendària, ja que la competència per fer un referèndum pactat és exclusiva de l'Estat, “però no podia ser pactat”.
 
Mas deixa el TC contra les cordes
 
La declaració d'Artur Mas ha deixat en evidència el mal funcionament del Tribunal Constitucional, que teledirigit pel Gobierno, va notificar al Govern a frenar el 9N el 4 de novembre en un moment on l'Estat “feia mofa” de la consulta titllant-la de “menor i intranscendent”. L'expresident ha explicat que va rebre la notificació mitjançant un correu electrònic i, dos dies abans del 9N, va rebre un escrit per correu ordinari sense un missatger que el reclamés. Una situació que contrasta amb la que es va produir un any després, quan en la resolució del 9N del 2015 aprovada per Junts pel Sí i la CUP on feien oficial l'inici del procés constituent i l'obediència al Parlament per proclamar la República catalana, van rebre una visita oficial dels tribunals on s'ordenava signar un acusament de rebut.
 
Mas relata que la notificació del 4 de novembre demanava la suspensió del procés participatiu, però no les conseqüències legals de tirar-ho endavant. Quan el Govern va preguntar al tribunal què era el que s'havia de suspendre, el TC no va emetre cap resposta. Una situació que va generar un debat als serveis jurídics de la Generalitat que davant una resolució del Constitucional tan genèrica va apostar per demanar un aclariment que mai va tenir resposta. El resultat fou que “la voluntat política de no aturar” res s'imposes.
 
“Vam tirar endavant el 9N gràcies els voluntaris”
 
Davant la inexactitud del text del TC que ordenava posar fi a la convocatòria de la consulta, el govern va impulsar un procés participatiu, “vam canviar el format però no l'objectiu final” explica Artur Mas. “Quan vam prendre la decisió vam tenir un conflicte polític d'alt nivell, se'ns va deixar sols”, recorda l'expresident amb aquell episodi de la Cimera de Pedralbes, quan ERC, la CUP i ICV-EUiA van jugar en deixar de donar suport al procés del 9N, que aleshores apostava per ser un procés participatiu i no una consulta. De fet, els ecosocialistes van abandonar la taula dies més endavant. Tanmateix, el Govern va tirar endavant l'objectiu,
 
La Generalitat, amb la suspensió del TC de la consulta, “va entendre que el decret de convocatòria canviava” i va “transformar” la consulta sense ser de la mateixa administració. “Va canviar el format, però es va mantenir la pregunta i la data malgrat no tenir un sistema de garantia. L'organització es va canviar perquè l'objecte final era conèixer l'opinió dels ciutadans”. Mas ha concretat que la consulta “no era vinculant, era per tenir l'opinió dels catalans després de les immenses mobilitzacions populars”. En aquest sentit, el president ha explicat que va fer una crida per ajudar a fer possible la jornada del 9N, “vaig dir que necessitàvem 20.000 voluntaris i van ser 40.000, van ser la peça clau i imprescindible per fer el 9N”.

L'expresident ha destacat que davant seu hi havia dos deures, el deure “imprecís del TC i sense aclariments” o el “deure major” de fer possible el 9N: “el governant ha de calibrar deures, i davant la magnitut del compromís del país, el deure era que es fes el procés participatiu”.

El president de la sala molt crispat amb Mas
 
Només començar el president de la sala ha preguntat a l'expresident Masi si respondria a les preguntes de totes les parts, “contestaré a totes les preguntes de la defensa, a cap pregunta de l'acusació popular i de la Fiscalia”, una resposta que ha motivat que més endavant el president de la sala es rebotés contra Mas quan s'ha qüestionat el delicte, “si és tan delicte, per què el TC no va fer res?” cosa que el president de la sala intervingués dient que no es podia formular preguntes, i Mas digués, “no em puc fer preguntes? El TC no va fer res per obeir” i de nou el tallés “va tenir coneixement de la resolució del TC?”, una nova interrupció que l'expresident ha tallat amb “li he dit que sí, i aquí el president de la sala no va fer res per aturar les votacions del 9N que van durar fins al 25 de novembre”. Mas ha seguit, “el 17 de novembre tinc coneixement que el TSJC va dir que no hi havia delicte” i el mateix Rajoy des de Càceres deia que el 9N no era ni una consulta ni un referèndum, que no tindria cap efecte”.
 
El tercer moment de xoc ha estat quan l'expresident Mas ha explicat que ell és el responsable de la idea de tirar endavant el procés participatiu: “no vaig tirar endavant la consulta, la vaig transformar en el procés participatiu, vaig donar instruccions al Govern i a la Generalitat perquè participés i les institucions coneguessin quants ciutadans volen un Estat independent, tot i que això no seria vinculant, i abans del 9N vaig anunciar que allò que estàvem promovent ho faríem amb una convocatòria electoral (27S) i ha suposat una majoria a favor de la independència”, una exposició que el president de la sala sembla que ha molestat i ha preguntat, “és responsable?”, una interrupció que Mas ha contestat amb “sí que he respost, sóc responsable de tot”.

Relacionats