Mas-Colell: “l’Estat no retirarà el finançament a Catalunya, que s’hi atreveixin”.

Un cop tancats els comptes del 2014, la Generalitat ha gastat “només” 47 milions d'euros més dels pressupostats, segons ha informat el Departament d'Economia a través d'un comunicat. En termes de despesa, “l'hem clavada”, ha assenyalat el conseller, perquè unes partides han compensat les altres. El departament que ha tingut més desviació, amb 682 milions d'euros respecte el pressupostat, ha estat un cop més el de Salut. En canvi, els interessos han tingut un comportament favorable i han suposat un ingrés no previst de 468 milions d'euros respecte al pressupost inicial. “Malauradament, les desviacions positives són més estructurals que les negatives”, resa la nota del Departament.
 
Per contra, els ingressos son “la part trista” del balanç pressupostari, ha assenyalat Mas-Colell. La Generalitat ha ingressat 1.908 milions d'euros menys dels previstos (gairebé un 1% del PIB), després d'haver fet curt en els pronòstics d'ingressos per venda de patrimoni i concessions. Un altre motiu que ha assenyalat el conseller és que el 2014 es van rebre 602 milions d'euros menys perquè l'Estat fa una “subestimació” del que la Generalitat ha de cobrar pels ingressos per impostos. Mas-Colell ha estimat que l'augment d'aquesta partida en 400 milions d'euros el 2015 encara és “clarament” insuficient. “És com si s'haguessin oblidat que hi ha un augment en la recaptació” d'impostos, ha subratllat.
 
En aquest sentit, Mas-Colell ha contestat les declaracions d'aquest dimarts del secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferre, en què es mostrava convençut que Catalunya podria complir els objectius de dèficit del 2015 (0,7% del PIB) gràcies a l'increment de la recaptació i dels avançaments de l'executiu espanyol. “El senyor Ferre sap perfectament que o revisen les bestretes, que es van fixar al juliol, o nosaltres no veurem ni un euro de l'increment de la recaptació” com ja va passar el 2014, quan l'Estat va deixar de pagar 900,9 milions d'euros per aquest decalatge entre el que realment es recapta i el que acaba arribant a Catalunya. “És com si financéssim l'Estat en 900 milions d'euros”, ha reiterat. “Tenim un problema seriós d'ingressos”, ha subratllat
 
 
Catalunya supera en més del doble l'objectiu de dèficit
 
Després d'haver liquidat el pressupost, el Departament d'Economia calcula que el dèficit de Catalunya del 2014 va ser del 2,13%, més del doble que l'1% fixat pel ministeri d'Economia. Si es tenen en compte alguns termes comptables 'one-off' -operacions que es van fer el 2014 però que no es tornaran a registrar- i regularitzacions, el dèficit arribaria fins al 2,54%. Aquesta diferència de quatre dècimes no fa patir el conseller perquè és “purament comptable”, ha explicat.
 
Les esmentades operacions 'one-off' passen per la incorporació explícita al perímetre del sector públic de la Generalitat de l'autopista C-17, gestionada amb peatge a l'ombra. Aquesta incorporació es deriva del venciment, el 31 de desembre del 2014, del crèdit sindicat obtingut el 2009 per la concessionària Cedinsa, valorat en 276 milions d'euros. Per altra banda, el 30 de setembre del 2014 va entrar plenament en vigor el nou marc comptable europeu (SEC-2010, que substitueix el SEC-1995) que estableix una nova regulació, més estricta, per a la comptabilització de les subvencions, amb implicacions en algunes subvencions associades amb la Llei de barris, el PUOSC, i la Llei de la Dependència (355 milions d'euros). A més, és probable que, per raó d'un canvi de criteri de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, calgui afegir les quantitats associades amb les valoracions dels censos redimits per vendes d'immobles de l'any 2014 (190 M¤).
 
La Generalitat considera que els objectius de dèficit aprovats pel Consell de Ministres vulneren la Llei d'estabilitat pressupostària i així ho ha manifestat en la denúncia presentada al Tribunal Suprem. “Si la llei s'apliqués correctament, aquests objectius haurien de situar-se en el 2,5% l'any 2013, el 2,24% el 2014, l'1,62% el 2015 i l'1,1% el 2016”, diu el Departament en el comunicat. En canvi, el ministeri va fixar en l'1,58% el dèficit permès per al 2013, en l'1% el del 2014, en el 0,7% el del 2015 i en el 0,3% el del 2016.
 
 
'Pasito a pasito' amb el nou finançament autonòmic
 
El conseller s'ha mostrat sorprès perquè l'Estat hagi configurat una llista de les autonomies infrafinançades i no hi hagi inclòs Catalunya i també per la possibilitat que finalment Hisenda abordi el nou finançament autonòmic mesos abans de les eleccions generals. Després d'haver reivindicat un nou model de finançament durant anys, Mas-Colell s'ha mostrat crític que ara l'Estat vulgui tancar el model de finançament per als propers 5 anys “a cuita corrents”. “Potser ara em tocaria dir 'pasito a pasito'”, ha manifestat. I és que “una negociació global no s'ha de determinar per les urgències del moment”, ha assenyalat.
 
Per altra banda, ha insistit que l'objectiu de dèficit fixat pel ministeri d'Hisenda “asfixia les finances econòmiques” de les autonomies i que el model de finançament és “completament inadequat” perquè es va fent sobre la marxa.
 
 
“El problema és que el ministeri s'ha enamorat del FLA”
 
Mas-Colell ha criticat la poca eficàcia de l'Estat per gestionar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), ja que el finançament d'enguany no arribarà fins al proper 31 de març. El conseller ha considerat que el FLA “podria ser més eficient però en general està funcionant”. “El problema és que el ministeri s'ha enamorat del FLA”, ha sentenciat.
 
El conseller ha lamentat que l'únic banc que ara presta diners a Catatalunya és el Tresor Públic espanyol i s'ha mostrat convençut que l'Estat no tancarà l'aixeta perquè en depenen els serveis públics: “Si volen ofegar la Generalitat ho poden fer demà mateix, ara bé, que s'hi atreveixin”.
 
D'altra banda, Mas-Colell s'ha mostrat compromès en complir el pressupost de despeses del 2015 i ha reconegut que per aconseguir els ingressos previstos “haurem de patir”.