Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Mas adverteix Zapatero que no li donarà suport si fa un ‘pacte antinatura’ al País Basc

El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Artur Mas, ha advertit aquest dilluns que la federació nacionalista no farà de ‘salvavides’ del PSOE, si l’executiu espanyol perd el suport de PNB i BNG al Congrés dels Diputats, després dels resultats electorals d’aquest diumenge. El també president de CiU ha dit que ara la federació pot ‘cotitzar a l’alça’. Mas ha constatat el ‘risc’ d’un ‘pacte antinatura‘ al País Basc entre socialistes i populars que deixaria fora el PNB de la lehendakaritza. Així, en la mateixa línia que s’ha pronunciat el secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Ridao, Mas posa damunt la taula la revalorització que tindran els vots de CiU. De la mateixa manera, Mas reitera així la postura dels convergents perquè, a diferència de Catalunya, a Euskadi sí que governi la llista més votada. Un cop celebrades les eleccions, Mas veu encara ‘verd’ que CiU, PNB i BNG prenguin la decisió si repetir la coalició Galeuscat per a les eleccions europees.

Redacció
Redacció 03/03/2009

Després de la reunió del Comitè Executiu Nacional de Convergència, Mas ha fet una valoració de les eleccions basques i gallegues d’aquest 1 de març, que han acabat amb majoria absoluta al PP a Galícia i amb un escenari incert al País Basc, on s’obre la possibilitat d’un canvi a que deixaria fora del govern basc el PNB des del 1980, si pactessin PSE, PP i UPiD.

El líder de CDC ha constatat que, segons com acabin les negociacions per formar govern a Euskadi, el PSOE pot perdre el suport del PNB al Congrés dels Diputats. Els socialistes han aconseguit tirar endavant algunes votacions a les Corts, com ara els pressupostos generals de l’Estat del 2009, amb el suport de nacionalistes bascos i gallecs. Ara, podrien perdre aquest suport. El BNG ja no té opcions de governar amb els socialistes a Galícia, mentre que un pacte entre PSE, PP i UPiD podria deixar fora de la Lehendakaritza el PNB.

Aquest possible escenari fa pensar a Mas que CiU ‘cotitzi a l’alça’. Però ha volgut llançar un advertiment al PSOE i al govern espanyol: ‘nosaltres no hem de fer de salvavides del PSOE, perquè estem a l’oposició per decisió del partit socialista’. Mas ha garantit una ‘actitud constructiva’ de CiU, amb opcions a arribar a ‘pactes puntuals’, però ha remarcat que no poden fer de ‘salvavides’ amb la situació política actual a Catalunya i amb la ‘desconfiança’ actual amb el PSOE.

Mas ha descartar que això pugui canviar si hi ha gestos del PSOE en qüestions com el finançament. ‘En aquest tema només cal complir amb l’Estatut, no hi ha d’haver gestors’, ha dit, tot afegint que ‘complir amb la llei no és cap mèrit, és una obligació’.

El ‘risc’ d’un ‘pacte antinatura’

Pel que fa a la valoració concreta de les eleccions basques, Mas ha advertit del ‘risc’ d’una ‘majoria espanyolista’, que PSE faci un pacte amb el PP que deixi fora el PNB del govern basc. El líder de CiU s’ha mostrat convençut que el PSE no tindrà ‘gaires escrúpols’ de ‘pactar amb el seu pitjor enemic’. ‘Tant de bo no sigui així i puguem dir que s’ha respectat el guanyador i que el PNB pot formar govern amb algú’, ha dit.

Mas, però, ja va advertir d’aquesta possibilitat en plena campanya basca i ara ho veu com una possibilitat real. De fet, ha advertit que seria un ‘pacte antinatura’ que aniria més ‘en contra que a favor’, tot i afegir que ‘el poble basc no pot dir que s’ha sentit enganyat’. Mas creu que el PNB ha guanyat ‘molt clarament’ i que la lògica hauria de permetre-li formar govern. ‘Però és probable que des del PSE no hi hagi escrúpols per pactar amb el PP’, ha dit, tot afegint que ‘és legal, però com s’ajusta a qualsevol principi’.

El secretari general de CDC ha volgut evitar fer ‘paral·lelismes’ entre Catalunya i el País Basc, tot i que ha dit que socialistes i populars, ‘sempre que puguin, intentaran desallotjar un partit nacionalista del lideratge d’un govern’. Per evitar-ho, ha advocat perquè CiU i PNB aconsegueixin resultats ‘rotunds’. Mas ha pronosticat que, a Catalunya, PSC i PPC ‘ni sumen ni sumaran’.

Mas també ha constatat que el fet que les llistes de l’esquerra abertzale radical no hagin pogut presentar candidatures ha pogut ‘ajudar’ a que s’hagi configurat una ‘majoria espanyolista’. D3M va fer una crida al vot nul, que va registrar un 8,8% i més de 100.000 vots. Mas ha remarcat que, tot i que en el seu moment CiU va donar suport a la Llei de partits, la federació nacoinalista no va votar a favor de la il·legalització de Batasuna. Mas ha dit que CiU està ‘en contra’ de Batasuna, però que il·legalitzar-la suposa ‘ofegar la veu’ d’un partit que representa una part del poble basc.

El ‘fracàs’ de Zapatero a Galícia

Sobre les eleccions a Galícia, Mas ha lamentat el resultat del BNG, socis de CiU a Galeuscat, que no podrà mantenir-se al govern bipartit gallec, ja que el PP ha recuperat la majoria absoluta.

Per Mas, aquest resultat demostra el ‘fracàs rotund’ del PSOE i del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que no pogut evitar que el PP recuperi la majoria absoluta quan el partit de Rajoy ha estat ‘contra les cordes’, esquitxat per casos de corrupció. Mas creu que els socialistes ‘cotitzen a la baixa’.

El futur de Galeuscat

Un cop celebrades les eleccions, Mas veu encara ‘verd’ que CiU, PNB i BNG prenguin la decisió si repetir la coalició Galeuscat per a les eleccions europees. Mas considera que encara hi ha massa incertesa, en aquest cas al País Basc. ‘Hi ha moltes coses massa recents com per prendre decisions’ com aquesta, ha dit, tot apostant per ‘deixar refredar’ els resultats.

En tot cas, Mas creu que Galeuscat té sentit com una ‘aliança de fons’ per visualitzar una alternativa del model d’Estat davant de PSOE i PP, ‘independentment de les polítiques del dia a dia’. Mas ha reconegut que CiU ha tingut ‘disgustos’ en els últims mesos, com ara amb reprovacions a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que no van rebre el suport de nacionalistes bascos i gallecs, o els pressupostos generals de l’Estat. Mas ho ha atribuït al fet que cada partit té com a prioritat els interessos del país que representa.