La nova direcció d’ERC, formada per Oriol Junqueras com a president i Marta Rovira com a secretària general, vol canviar la manera de funcionar i, sobretot, de relacionar-se entre el número 1 i número 2 del partit. Tot i que en aquesta nova etapa ERC continuarà comptant amb una presidència i una secretaria general com a principals càrrecs del partit, la pròxima número 2, Marta Rovira, ha manifestat la intenció de trencar una dinàmica que ha qualificat de perversa. ‘El que intentarem és que per primera vegada hi hagi un president i un secretari general que remin en la mateixa direcció’ ha assegurat Rovira fent referència a la rivalitat entre els dos càrrecs que històricament s’ha viscut al partit. En el Congrés de Lleida del 2004, Josep-Lluís Carod-Rovira va ser escollit president i Joan Puigcercós secretari general, quatre anys més tard i després d’una pugna fratricida Puigcercós va guanyar la partida en el Congrés del 2008 i va ser escollit president de la formació amb Joan Ridao com a número 2.
Segons Marta Rovira, encara que es mantinguin aquests dos càrrecs, no hi ha d’haver un número 1 i un número 2 del partit sinó que ha d’haver ‘un número 1 i un equip al darrera que ajudi a forjar el seu lideratge’. Per poder aconseguir aquest objectiu, Rovira veu necessari ‘canviar el rol’ de la figura de la secretaria general i aposta perquè el seu paper sigui a partir d’ara de ‘mirada cap endins de l’organització”. Ha assenyalat que les seves funcions seran cuidar l’organització i la militància així com treballar per aconseguir un partit ‘fort i cohesionat’, que prioritzi els interessos de la societat als interessos del partit.
A més, Rovira també parla d’un ‘lideratge plural, compartit i col·lectiu’ que consisteix, segons la pròxima secretària general, en integrar a la direcció totes les sensibilitats del partit perquè ‘treballin en una mateixa equip’.
Aprofundir en la qualitat democràtica
Un dels punts del programa amb què es presenten Junqueras i Rovira fa referència a ‘l’aprofundiment de la qualitat democràtica’. I algunes de les mesures concretes d’aquest objectiu és celebrar primàries per escollir els candidats en les eleccions i realitzar consultes internes sobre ‘decisions d’especial transcendència’, com podrien ser els pactes postelectorals. Rovira ha explicat que el partit regularà el funcionament de les consultes internes en un reglament però ha avançat que se sotmetrà a la consulta de la militància aquelles qüestions que ‘necessitin generar un consens majoritari al partit’ i ha negat que aquest tipus de consultes suposin anar cap a un partit més assemblearista.
Preguntada per si creu que una consulta interna sobre la necessitat de reeditar el segon tripartit hagués evitat la davallada de vots a ERC a les passades eleccions al Parlament, Rovira ho ha desvinculat totalment. ‘Els resultats que no els tenim perquè no es va fer una consulta sinó perquè no es va gestionar correctament el tripartit’. En aquest sentit, Rovira atribueix els mals resultats en eleccions a què ‘no varem saber donar la imatge del Govern que hauríem d’haver donat i no varem acabar de coordinar prou bé el partit amb el Govern’.
Una altra de les mesures per fomentar la qualitat democràtica dins d’ERC és que els candidats a les eleccions s’escullin a través d’un procés de primàries. Un procés obert més enllà dels militants a través d’un ‘cens d’electors’. Segons Rovira, es tractaria que l’entorn del partit com ara els simpatitzants participin en l’elecció dels caps de llista. Una nova fórmula que no es podrà posar en pràctica si, com tot apunta, se celebren primàries entre Joan Ridao i Alfred Bosch per encapçalar la llista de les eleccions al Congrés ja que, segons ha recordat Rovira, els actuals estatuts del partit no preveuen celebrar primàries amb un cens d’electors.
Més pes dels dirigents territorials
Donar un major pes dins del partit als dirigents territorials, és una de les claus de la nova direcció. Rovira creu que les últimes eleccions municipals han demostrat que ‘la base del petit és el municipalisme’. I a partir d’aquesta convicció, ha assegurat que es prendran mesures per reforçar el paper del territori. Una manera de fer-ho, segons Rovira, és posar l’estructura del partit al servei dels càrrecs electes municipals facilitant-los, per exemple, assessors així com recursos humans o econòmics.
En segon lloc, es reforçarà la presència de dirigents territorials a la direcció nacional i, en aquest sentit, Rovira ha recordat que en el nou organigrama de la direcció hi ha tres alcaldes: el mateix Oriol Junqueras, batlle de Sant Vicenç dels Horts, l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Soler i l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega.
I el tercer canvi organitzatiu que impulsarà la nova direcció per reforçar el territori és fixar que un tant per cent de membres del Consell Nacional siguin ‘càrrecs nats provinents del municipalisme’. Un percentatge que s’acabarà de decidir al Congrés i que s’inclourà en la reforma dels estatuts del partit.
Consell de savis
Una altra de les noves mesures que la nova direcció té previst impulsar en el seu mandat és la creació d’un Consell Assessor. Es tracta d’un òrgan format per persones que han liderat el partit en els últims anys o bé han tingut algun càrrec institucional rellevant. ‘Tota la gent que ha estat a l’executiva o a la direcció com Joan Puigcercós, Ernest Benach, Jordi Portabella o Joan Ridao han de tenir un lloc al partit’ ha assegurat Rovira. I en aquest sentit, ha apostat per aprofitar ‘aquest capital de l’experiència i del coneixement’. ‘El que no pot fer ERC és desmerèixer aquest capital’, ha conclòs. Un consell assessor que seria consultat quan el partit hagi de prendre decisions ‘d’important transcendència’.
