Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

Marc Andreu fa protagonistes les ‘ciutats invisibles’

Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana és el títol del volum que recull els disset reportatges que Marc Andreu va publicat a la revista cultural L'Avenç, en què […]

Redacció
Redacció 27/05/2016

Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana és el títol del volum que recull els disset reportatges que Marc Andreu va publicat a la revista cultural L'Avenç, en què indaga en la realitat dels barris metropolitans, tan castigats per la crisi. El títol del llibre fa referència a les cròniques de realisme màgic que Italo Calvino recrea a la novel·la homònima, tot recollint les descripcions que Marco Polo va fer dels indrets més remots i fantàstics de l'imperi Mongol.

 

Els municipis retratats són Badalona (Salut i Llefià), Badia del Vallès, Barcelona (Besòs, Sancho d'Àvila, Zona Nord, Zona Franca), Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat (Sant Cosme), L'Hospitalet de Llobregat (Bellvitge), Igualada, Santa Margarida de Montbui, Rubí, Salt, Sant Adrià de Besòs (La Mina), Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa (Ca N'Anglada).

 

“La invisibilitat és ben patent en els mitjans de comunicació que, en general, dediquen poc temps a aquesta realitat. I això, no obstant, no impedeix que les ciutats invisibles es facin notar cada vegada més i que, fins i tot, es comencin a fer visibles als ulls de molta més gent que la que viu en elles”, escriu el periodista i historiador Marc Andreu (Barcelona, 1973) en l'epíleg del llibre, publicat per l'editorial L'Avenç.

 

El volum inclou un pròleg del periodista Jordi Èvole, fill de Cornellà de Llobregat. Évole diu que “Per a mi, al barri hi ha les millors històries, les més amagades, aquelles que normalment el poder vol posar sota la catifa perquè l'incomoden, perquè l'avergonyeixen. (…) Les coses han canviat, però tampoc tant. En molts casos, les ganes de mirar cap a un altre lloc es mantenen intactes”.

 

Josep M. Muñoz, director de L'Avenç ha explicat que la intenció de la revista amb aquest encàrrec era “posar atenció a una realitat a la que, en general, se'n sol parar molt poca” i d'una preocupació “que enllaça amb la nostra trajectòria com a revista i el clima del catalanisme de quatre dècades enrere, quan va incorporar els denominats 'altres catalans'”. Però també la voluntat de subratllar “una historiografia progressista i un periodisme compromès, en la línia de Josep Maria Huertas Clavería” com una contribució a “canviar les coses. Un esforç de visibilitat que és el primer i l'imprescindible per a tots els passos que hem de fer” per fer front a les desigualtats socials agreujades per la crisi econòmica i política”.