Divendres, 6 d'agost de 2021 - Edició 1107
La República

Maragall defensa el tancament de 20 centres de batxillerat nocturn

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha negat que, en paraules del diputat del Partit Popular Rafael López, se ‘suprimís’ el batxillerat nocturn, ‘només es va procedir’ a la ‘no obertura momentània dels centres’. Maragall ha explicat que en el curs d’enguany es comptarà amb 26 centres que ofereixen el batxillerat en aquesta franja horària, vint menys que el curs anterior.

D’aquesta manera s’aconsegueix una ‘compactació’ de l’oferta d’aquest tipus de batxillerat que l’ajusta a la seva demanda ‘territorial real’. La pujada del nombre de matriculacions del batxillerat a distància significa per al conseller que es tractava d’una decisió encertada. A més el conseller Maragall assegura tenir controlada la tercera hora de castellà, ja que el seu departament compta amb la ‘seguretat jurídica garantida’ que no s’aplicarà.

Redacció
Redacció 17/10/2008

Maragall, a més, ha defensat incansablement l’alternativa que suposa l’Institut Obert de Catalunya per a les persones que treballen i volen aprovar el batxillerat. En aquests moments l’índex d’èxit de les persones que cursen el batxillerat a distància ‘supera en 20 punts’ el de les persones que estudien en la modalitat nocturna. El conseller ha assegurat que aquesta distància s’escurçarà perquè el reajustament d’oferta i demanda possibilitarà que aquells que encara optin per matricular-se en els cursos nocturns ho facin en millors condicions.

El batxillerat nocturn comptava el curs passat amb 5.029 persones matriculades a primer i segon de batxillerat. Pel curs d’enguany, s’han matriculat 3.435 alumnes, 793 dels quals ho han fet per cursar primer. Això suposa que 271 de les places disponibles de batxillerat nocturn han quedat vacants, malgrat el tancament de 20 centres que oferien cursar aquests estudis dins la franja horària nocturna. El tancament d’aquestes centres s’ha dut a terme per evitar casos d”aules que només comptaven amb un, dos o tres alumnes’.

Per al conseller, la situació del batxillerat nocturn era ‘un escàndol’ que no es podia tolerar. Les persones que es matriculaven en aquests cursos, ‘sovint’, no eren ‘persones que treballaven’ sinó ‘alumnes repetidors que volien gaudir d’una segona oportunitat per aprovar el curs’. D’aquesta manera es perdia l’objectiu real del batxillerat nocturn.

La tercera hora

‘Comptem en aquests moments amb una seguretat jurídica garantida’ per no aplicar la tercera hora de castellà, ha tornat a assegurar Maragall, que s’ha afanyat a subratllar que aquesta ‘seguretat’ es dóna ‘en aquests moments’. La seguretat jurídica ‘garantida’ rau en ‘dos motius’. El primer prové del pròxim desplegament de la nova Llei d’educació de Catalunya (LEC), que atorga als centres la potestat de decidir si l’apliquen o no, i que prevaldria sobre el decret estatal.

La clau es troba en el segon motiu. Aquest segon motiu argumentat per Maragall és la ‘defensa competencial’ que el Govern ha iniciat, en forma de recurs al Tribunal Constitucional, encara sense dirimir, contra el decret estatal del Ministeri d’Educació d’ensenyances mínimes de primària, publicat el passat 7 de desembre, que obliga els centres educatius catalans a incrementar el nombre d’hores mínimes de castellà, o impartides en castellà, fins a les 665.