El conseller considera que aquesta ‘resistència al canvi’ és ‘legítima’ i es dóna en uns sindicats que representen un factor ‘corporatiu’ d’una part de la professió que ‘veu alterades les bases del seu exercici diari com la formulació de futur’. Segons Maragall, aquestes protestes ‘gairebé acrediten la legitimitat’ de la reforma’. Si no hi hagués aquesta resistència, ha dit, voldria dir que el Govern estaria ‘guepardejant la qüestió’ i gestionant ‘un pseudocanvi’ amb ‘uns quants pedaços i unes gotes d’innovació’. El model que el govern vol impulsar, ha assegurat, ‘no és aquest’, sinó un ‘canvi’ ‘amb, i no contra’.
El conseller també ha reiterat que l’executiu català no considera necessari aplicar la tercera hora de castellà. Davant la ministra, Maragall ha assegurat que la Generalitat ‘treballarà sempre en l’àmbit de la normativa’ però alhora ‘defensarà amb totes les conseqüències els seus plantejaments en aquest terreny’. El conseller ha recordat l’oposició de la Generalitat al decret i ha apuntat que ‘una de les qüestions de fons de la nova Llei d’Educació és la legítima interpretació competencial que ens donarà més camp d’actuació’.
Segons Maragall, la nova Llei d’Educació ‘garantirà absolutament l’aprenentatge del castellà’ i estarà en vigència ‘abans de tres mesos’. ‘Espero que el nou curs s’iniciï en aquestes condicions’, ha dit després de recordar que el debat no s’ha de ‘reduir’ al nombre d’hores lectives en aquest idioma. Centrar-lo només en aquest terreny, ha dit, ‘ens sembla un error’, perquè el que la Generalitat proposa i inclou a la nova Llei d’Educació és que ‘la concreció horària de les ensenyances correspongui cada cop més als propis centres’, en la mesura que ‘estigui perfectament definits els objectius i els continguts’.
Maragall ha demanat a Cabrera que aclareixi els criteris per poder contrastar els resultats del model. ‘Les competències bàsiques i els nivells de coneixement han de quedar perfectament definits’, ha dit a la ministra, ‘i si està clar això, deixin que governem això des de l’autonomia i avaluïn-nos’. Segons Maragall, cal adoptar criteris d’avaluació conjunta ‘que ens assegurin que estem aconseguint aquests resultats’ i que ‘estem prestant als ciutadans el servei que els correspon’, ‘sobretot en el terreny lingüístic’.
La llengua ha estat precisament la qüestió que més interès ha suscitat per part dels assistents a la conferència. El conseller, que ha hagut de respondre quatre preguntes sobre aquesta qüestió, ha fet explícita la seva ‘protesta’ pel fet que el debat se centri en la llengua. ‘El problema de l’educació a Catalunya no és la llengua’, ha dit, sinó d’altres.
