Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Manuel Fraga considera un ‘disbarat’ la decisió de Garzón

|

- Publicitat -

Finalment, Fraga ha assenyalat que ‘és un disbarat’ que Garzón ‘s’autodefineixi competent en un assumpte’ en què, segons ell, és discutible que ningú tingui competència ‘ja que ja va haver-hi lleis d’amnistia’.

Sobre les víctimes

Publicitat

El jutge de l’audiència nacional Baltasar Garzón comptabilitza en l’actuació en què es manifesta competent per investigar els crims comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme a un total de 114.266 persones que van desaparèixer entre el 17 de juliol de 1936 i desembre de 1951. Del total de desapareguts, 4.396 corresponen a la Comunitat gallega.

El llistat ha estat confeccionat a partir de les aportacions fets per 22 associacions de memòria històrica, deu particulars i diversos governs autonòmics i ajuntaments. La Xunta de Galícia mateixa va enviar al magistrat dades d’un estudi que va encarregar a investigadors universitaris, ‘As vítimas, os nomes, as voces, os lugares’.

Segons les dades ja recopilades, a Galícia es té un mapa de més de 300 ‘llocs de repressió’, que recull 26 fosses i 11 punts de la costa on es van fondejar cadàvers. El treball, iniciat el 2006 i que en la seva primera fase se centra en el període de la Guerra Civil –entre 1936 i 1939–, recull també dades de més de 14.600 persones –amb 3.588 morts– a la Comunitat gallega.

Garzón va proposar en la seva actuació que es crearà un grup d’experts per localitzar els desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme la creació d’un banc d’ADN que contribueixi a desenvolupar les tasques d’identificació. A més, ha autoritzat l’exhumació de les restes mortals que estan en 19 fosses comunes.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut