Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Manuel Fraga considera un ‘disbarat’ la decisió de Garzón

El president fundador del PP i expresident de la Xunta, Manuel Fraga, ha qualificat avui de ‘disbarat’ la decisió del jutge de l’audiència nacional Baltasar Garzón de declarar-se competent per investigar els crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme i ha recordat que ‘ja va haver-hi lleis d’amnistia’.

En declaracions als mitjans de comunicació abans d’assistir a Madrid a una intervenció de l’actual cap de l’Executiu de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, el que va ser màxim mandatari gallec durant 16 ha considerat que ‘políticament’ és ‘un error gravíssim’ ressuscitar problemes del passat.

Redacció
Redacció 17/10/2008

Finalment, Fraga ha assenyalat que ‘és un disbarat’ que Garzón ‘s’autodefineixi competent en un assumpte’ en què, segons ell, és discutible que ningú tingui competència ‘ja que ja va haver-hi lleis d’amnistia’.

Sobre les víctimes

El jutge de l’audiència nacional Baltasar Garzón comptabilitza en l’actuació en què es manifesta competent per investigar els crims comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme a un total de 114.266 persones que van desaparèixer entre el 17 de juliol de 1936 i desembre de 1951. Del total de desapareguts, 4.396 corresponen a la Comunitat gallega.

El llistat ha estat confeccionat a partir de les aportacions fets per 22 associacions de memòria històrica, deu particulars i diversos governs autonòmics i ajuntaments. La Xunta de Galícia mateixa va enviar al magistrat dades d’un estudi que va encarregar a investigadors universitaris, ‘As vítimas, os nomes, as voces, os lugares’.

Segons les dades ja recopilades, a Galícia es té un mapa de més de 300 ‘llocs de repressió’, que recull 26 fosses i 11 punts de la costa on es van fondejar cadàvers. El treball, iniciat el 2006 i que en la seva primera fase se centra en el període de la Guerra Civil –entre 1936 i 1939–, recull també dades de més de 14.600 persones –amb 3.588 morts– a la Comunitat gallega.

Garzón va proposar en la seva actuació que es crearà un grup d’experts per localitzar els desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme la creació d’un banc d’ADN que contribueixi a desenvolupar les tasques d’identificació. A més, ha autoritzat l’exhumació de les restes mortals que estan en 19 fosses comunes.