Finalment, Fraga ha assenyalat que ‘és un disbarat’ que Garzón ‘s’autodefineixi competent en un assumpte’ en què, segons ell, és discutible que ningú tingui competència ‘ja que ja va haver-hi lleis d’amnistia’.
Sobre les víctimes
El jutge de l’audiència nacional Baltasar Garzón comptabilitza en l’actuació en què es manifesta competent per investigar els crims comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme a un total de 114.266 persones que van desaparèixer entre el 17 de juliol de 1936 i desembre de 1951. Del total de desapareguts, 4.396 corresponen a la Comunitat gallega.
El llistat ha estat confeccionat a partir de les aportacions fets per 22 associacions de memòria històrica, deu particulars i diversos governs autonòmics i ajuntaments. La Xunta de Galícia mateixa va enviar al magistrat dades d’un estudi que va encarregar a investigadors universitaris, ‘As vítimas, os nomes, as voces, os lugares’.
Segons les dades ja recopilades, a Galícia es té un mapa de més de 300 ‘llocs de repressió’, que recull 26 fosses i 11 punts de la costa on es van fondejar cadàvers. El treball, iniciat el 2006 i que en la seva primera fase se centra en el període de la Guerra Civil –entre 1936 i 1939–, recull també dades de més de 14.600 persones –amb 3.588 morts– a la Comunitat gallega.
Garzón va proposar en la seva actuació que es crearà un grup d’experts per localitzar els desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme la creació d’un banc d’ADN que contribueixi a desenvolupar les tasques d’identificació. A més, ha autoritzat l’exhumació de les restes mortals que estan en 19 fosses comunes.