- Publicitat -
Fraga no assistirà ja al ple del pròxim dimecres en què el Senat donarà llum verda a la reforma de l’article 135 de la Constitució de 1978. L’avançament electoral anunciat per Zapatero ha precipitat especulacions sobre la seva continuïtat i finalment aquest divendres fonts pròximes a la seva figura i a la família han informat els mitjans de comunicació que posarà punt i final a la seva llarga trajectòria política. Fraga va ser operat del maluc el passat mes d’abril com a conseqüència d’una caiguda domèstica i des d’aleshores utilitza una cadira de rodes. No ha estat present en les últimes sessions al Senat.
La seva carrera política va començar el 1951 al sí del règim de Franco, que el va designar ministre d’Informació i Turisme el 1962. En el transcurs de la seva trajectòria dins del Règim va posar en marxa la Llei de Premsa (o Llei Fraga) que eliminava la censura prèvia però establia sancions posteriors (fins i tot el segrest de publicacions) per injúries al règim, i va protagonitzar un històric bany per calmar l’opinió pública després de l’accident atòmic a la platja de Palomares. Posteriorment va ser vicepresident i ministre de governació del govern d’Arias Navarro i el 1976 va fundar Alianza Popular.
És un dels pares de la constitució Espanyola i en període democràtic va impulsar la reconversió d’Alianza Popular en el Partit Popular. L’any següent va guanyar les eleccions a la Xunta de Galícia i va revalidar majories absolutes fins el 2005 en què el govern gallec va passar a mans del PSdG i el BNG. El 2006 el Parlament Gallec el va designar com a senador autonòmic i des d’aleshores ha seguit la majoria dels debats de la Cambra Alta. Es retira després de 60 anys d’activitat política.
Publicitat
