La trama del llibre comença explicant un cas de ‘mobbing’ immobiliari en què la víctima és un escriptor que no se’n vol anar de casa seva fins que no acabi la novel·la que està escrivint. El propietari de l’edifici pren la decisió de buidar-lo, tot i l’oposició de l’escriptor. Per Casajuana aquest fet de resistència ve a significar el valor de la literatura, ja que el propietari decideix de no abandonar el seu pis, tot i que el valor monetari de la seva novel·la no es podria comparar amb els diners que li ofereixen per deixar el pis.
A més, l’argument de l’obra va més enllà, i se centra en la relació d’aquest escriptor amb un altre que ho fa en llengua castellana, i tots dos defensen la seva postura. A partir d’aquest moment, apareix la gran reflexió de l’obra que és l’estat actual de la llengua, al plantejar-se la desaparició del català i l’existència de l’últim home que parlés català. En aquest sentit, Casajuana ha comentat que ell no vol opinar sobre el futur del català, ja que ha escrit el llibre amb la intenció que sigui el lector qui respongui a la pregunta i faci la seva autoreflexió sobre l’estat de la llengua.
Un gran premi
El premi Ramon Llull és el guardó més important de les lletres catalanes, i està dotat amb 90.000 euros. En l’edició actual s’han rebut 67 obres.
Tres anys més a Andorra
El premi Ramon Llull de les lletres catalanes se celebrarà tres anys més a Andorra gràcies a la renovació de l’acord que han signat aquest dijous el cap de govern andorrà, Albert Pintat, i el president del Grup Planeta, José Manuel Lara. Lara ha indicat que, tot i que podia haver estat un risc deixar-lo de celebrar a Barcelona, s’ha demostrat que el premi té divulgació, ja que l’obra guanyadora de l’edició passada, ‘L’últim patriarca’, ha venut més de 50.000 còpies només en català. Durant l’acte s’ha anunciat que a partir d’ara la traducció al francès anirà a càrrec de l’editorial Robert Laffont, i Lara ha dit que el sector editorial està resistint molt bé la crisi econòmica.
