Sovint s’han fet estudis a l’Estat espanyol buscant més o menys on es troben ideològicament els ciutadans. Si féssim una escala on el 0 signifiqués ser molt d’esquerres i el 10 molt de dretes i preguntéssim a la gent que s’autoubiqués, la mitjana del resultat final ens donaria aproximadament un 4,5. Això significa que la gran majoria de persones s’autoubica al centre i que si féssim una generalització podríem afirmar que per poc guanya el centre esquerra.
De totes maneres, aquesta realitat ha fet que els grans partits tendeixin a buscar el centre per captar més vots. L’estratègia de qui s’ha allunyat sempre d’aquest objectiu ha fracassat. Amb aquesta idea juguen avui dia els partits polítics majoritaris. Donar una imatge de radicalització del contrari et situa a tu al centre i en una posició favorable en vers l’adversari.
Això és el que ha fet vilment el PSC mesclant dues coses que no tenen res a veure. Ha mesclat l’eix nacional amb l’eix esquera-dreta. Amb una clara intenció de col·locar-se a aquest centre tan preuat, el PSC ha utilitzat la manifestació a Brussel·les del passat 7 de maig per atorgar una imatge de radicalitat a CDC. Però han comès un error: ser radical és ser un extremista de dretes o d’esquerres però voler la independència no es pot titllar pas amb aquest mot. Un unionista espanyol és un radical?
Aquí tenim, doncs, la prova: Han utilitzat una fotografia on hi surten l’Àngel Colom i en Lòpez Tena a Brussel•les. El peu de foto és el següent: ‘CDC es treu la careta de formació moderada i es mostra tal qual és: un partit radical que defensa a Brussel·les l’autodeterminació de Catalunya’.
