Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

L’Obon. El tribut japonès als difunts

|

- Publicitat -

El budisme és una de les religions amb més influència al Japó i que es manifesta en el dia a dia de molts japonesos a través dels múltiples temples, de les oracions o de les celebracions tradicionals. Submergir-se en un festival tradicional japonès és una de les millors experiències que es poden viure al Japó i que atrauen un gran nombre de visitants. Si un s’endinsa cap als petits pobles de l’interior, durant el més de juliol o d’agost, es trobarà amb una de les tradicions budistes més arrelades del país, el festival de l’Obon, en el qual durant tres dies els japonesos veneren els esperits dels seus difunts.

La celebració té els seus orígens en la llegenda de Mokuren, un deixeble de Buda que va fer servir els seus poders sobrenaturals per veure la seva difunta mare. En adonar-se que aquesta estava patint va preguntar al seu mestre què podria fer per alleugerir el sofriment de la seva mare. Així Buda va ensenyar Mokuren a rendir tribut a la figura dels difunts, la base del festival de l’Obon.

Publicitat

Tot i tractar-se d’una celebració en honor dels morts, no es és un esdeveniment trist, sinó tot el contrari, és una forma de reunir tota la família, tant la que està dispersa per tot el país com aquells avantpassats que han mort i que tornen al món dels vius durant la nit de l’Obon per ser venerats. La música i el foc prenen protagonisme i davant l’entrada de les cases es col·loquen fanalets de colors que donen la benvinguda als morts i que els guien cap a les seves respectives llars. La gent del poble, vestida amb els tradicionals yukata o kimonos d’estiu japonesos, es reuneixen al centre del poble i ballen al compàs de la música tradicional japonesa per celebrar l’arribada dels seus avantpassats. El so dels tambors japonesos ressona per tots els racons de la localitat, com si fossin les passes dels difunts.

El festival s’acaba amb un gran foc d’acomiadament, a través del qual els familiars diuen adéu els esperits, que s’allunyen cap el món dels morts muntats en vaixells i amb papers grocs que simbolitzen els diners de l’altre món per què no tinguin problemes durant la tornada. Així doncs, a mida que el sol es va ponent darrera l’horitzó i els últims rajos de llum il·luminen els camps, els japonesos s’acosten a la platja o a les vores dels rius per dipositar els vaixells que ells mateixos han construït i que han de guiar els esperits de tornada cap al més enllà. A la vela de les naus, hi ha escrits els noms dels difunts amb gruixudes pinzellades negres per acomiadar-se d’ells fins l’any vinent, quan amb l’arribada de la calor i de les primeres pluges tornaran a visitar els seus familiars. Les embarcacions s’allunyen mogudes pel corrent, mentre que els familiars canten sempre la mateixa tornada “torneu l’any vinent, torneu…” i el cel es tenyeix de colors amb la llum dels focs d’artifici.

imatge

Mariona Torras. Llicenciada en traducció i interpretació a la UPF i actualment resident a Tokio. Especialitzada en Estudis d’Àsia oriental, concretament en la branca de Japó. Aquest any, està d’intercanvi a la universitat Tokyo Gaigo Daigaku per aprofundir en els aspectes de la cultura i la política japonesa.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut