Com veus el procés?
Després d’uns quants anys d’una tensió molt forta i una hipermobilització, sobretot al 9N, hem entrat en una fase de transició, que té lògica, després d’aquest gran esforç que hem fet tots plegats. Esperem que, passat el 24M (unes eleccions importants però que entren molts elements diferents al procés, sobretot d’àmbit local) tornarem a posar les màquines en marxa perquè el dia 11 de Setembre sigui un gran èxit i, així, el 27S tinguem una gran victòria. Per tant, ara podríem dir que estem acumulant forces.
Així que el suflé no ha baixat…
Les enquestes ens diuen que els suports del sí són els mateixos que fa sis mesos. El que ha passat és que el NO ha tingut capacitat d’organitzar-se i s’ha mobilitzat. Fa uns mesos el NO tenia una traducció política molt prima, amb els partits clàssics de l’unionisme desgastats amb lideratges caducs i que generaven poca trempera, i ara han stat capaços de crear nous lideratges i engrescar el seu electorat.
PODEMOS i Ciutadans?
Exactament, PODEMOS substitueix al PSOE i Ciutadans al PP. Això sí, com hem vist, que en política tot canvia molt ràpid i, de la mateixa manera que hem comprovat que aquests formacions han aparegut amb molta força, també hem vist que la seva maduració com a partits són molt ràpides. És a dir, poden pujar de pressa però poden baixar a la mateixa velocitat. Veurem què passarà el 27S…
Es constata, doncs, que ha estat un error que les eleccions no s’hagin fet al març ja que el NO ha tingut temps per mobilitzar-se i fer-se fort?
No pas. Si les eleccions s’haguessin fet al març ens hagués agafat en el pitjor moment de la història.
I això?
En el mes de març PODEMOS se situava al clímax en la seva intenció de vot. Ara ha anat baixant. Paral·lelament, ens trobem, segurament, en millor moment de Ciutadans. Esperem que pateixi la mateixa davallada.
I el moment òptim de l’independtisme?
Aquest va ser a l’octubre del 2014. A partir del mes de febrer l’unionisme s’articula políticament. Aquell miratge que Espanya podia canviar a través de PODEMOS és el motiu principal d’aquesta davallada puig que molt ràpidament els catalans van veure la realitat que és tot pura fantasia: Espanya no canviarà; és un projecte polític tancat i acabat sense cap intenció de canviar ni molt menys de modificar la Constitució. És clar que Catalunya no hi té cabuda. Discursos de regeneració democràtica a Espanya duren el que duren ja que s’acaba visualitzant que és més del mateix. Estem davant de la versió 2.0 del PP i del PSOE però en cap cas són versions millorades per Catalunya.
Per això el Bosch ‘amb picardia’ ha dit que donarà suport a la Colau si abans de les eleccions diu que és independentista. Per demostrar que no ho són?
Resta de l'entrevista en aquest enllaç
