Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

Lluís Juste de Nin segueix les passes del seu parent Andreu Nin en la seva nova novel·la gràfica

(ACN)- Andreu Nin “va ser tan honest que el van assassinar justament per ser-ho”. Qui ho ha assenyalat és el dibuixant i dissenyador Lluís Juste de Nin i autor de […]

Redacció
Redacció 23/03/2016

(ACN)- Andreu Nin “va ser tan honest que el van assassinar justament per ser-ho”. Qui ho ha assenyalat és el dibuixant i dissenyador Lluís Juste de Nin i autor de la novel·la gràfica Andreu Nin. Seguint les teves passes (Edicions de Ponent). Juste de Nin ha assenyalat que no hi ha cap vinyeta que s'hagi inventat perquè aquí “s'està enfrontant a la consciència de parent”. De fet, Andreu Nin era el cosí del seu avi matern. Sobre ell, ha destacat principalment la seva “honestedat revolucionària entenent com a revolució un canvi social que el va entusiasmar en uns anys claus de la seva vida”.

 

Explica Juste de Nin que en aquesta novel·la gràfica ha volgut reflectir la biografia d'Andreu Nin fins que va ser assassinat i ho fa amb salts en el temps, arran del seu amor pel cinema. “Aprofito per exemple després que torturin a Andreu Nin que ell aprofiti per recordar quan era petit”, ha indicat. Ha ressaltat que ha complementat i posat per primera vegada a la seva biografia coses que no han sortit, a partir d'informacions de la seva família i dels seus descendents directes a través de les seves dues filles. En aquest context, ha assenyalat que no hi ha cap vinyeta que s'hagi inventat perquè aquí “s'està enfrontant a la consciència de parent”.

 

“No voldria posar-li en la seva boca coses que no ha dit. Per exemple sobre l'alliberament nacional deia coses que haurien d'escoltar avui alguns que es diuen d'esquerres i era que no hi haurà alliberament nacional sense alliberament social”. Andreu Nin “va ser tan honest que el van assassinar justament per ser-ho. Ell es va negar a seguir l'evolució de la majoria de partits comunistes del món que van seguir Stalin”. Ha recalcat que Andreu Nin és una figura molt especial per tots els catalans per diferents motius. El primer d'aquests, ha assegurat, és que “va ser prou conegut per haver-lo tanta gent tapat tot el que ha pogut durant molts anys”. Ha destacat d'ell sobre tot la seva “honestedat revolucionària” i que creia que “si la revolució francesa va ser la burgesa, en aquell moment tocava la proletària”. L'autor ha apuntat que no sap què pensaria ara i ha indicat que li té un gran respecte intel·lectual.

 

Lluís Juste de Nin situa sobretot les seves novel·les gràfiques al segle XX i a Catalunya com a marc. Juste de Nin ha considerat que “no es pot fer història sense una perspectiva de temps” i que si parlés del present seria com fer periodisme. Prefereix explicar coses passades perquè pot analitzar així les conseqüències dels fets. Juste de Nin ha destacat que va néixer amb el llapis. “Hi ha persones que s'expressen d'una manera determinada i la meva manera ha estat amb el llapis, des de l'escola fins a la resistència contra el franquisme”, ha indicat. Ha afegit que el dibuix pot ser un arma de lluita com es va demostrar al maig del 68, on el grafisme i el dibuix podia ser un arma.

 

Andreu NinNin va ser un destacat polític, escriptor i traductor. Va exercir de mestre en alguns ateneus obrers. Va militar a la federació catalana del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) fins al 1919. Més tard va ingressar a la CNT, des d'on va defensar els principis de la revolució russa i l'adhesió d'aquesta central sindical a la III Internacional. Entre el 1921 i el 1930 va viure a Moscou com a membre del secretariat de la Internacional Sindical Roja. El seu coneixement de la llengua russa li va permetre fer traduccions d'obres de Dostoievski, Txèkhov i Tolstoi al català. A causa de la seva relació amb Trotski va haver de tornar a Catalunya, on va formar el grup Esquerra Comunista, que el 1935 es va unir amb el Bloc Obrer i Camperol (BOC) per constituir el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Durant la Guerra Civil va ser dirigent d'aquest partit i, del setembre al desembre del 1936, conseller de justícia de la Generalitat, càrrec des del qual va impulsar la creació dels tribunals populars. Arran dels fets de maig del 1937 va ser detingut i assassinat pels serveis d'espionatge soviètics.