El franquisme es perpetua al poder
'El franquisme que no marxa' és el quart volum de la col·lecció Periodistes que impulsa Edicions Saldonar i el Grup Barnils. En el volum, Lluc Salellas repassa la trajectòria dels 51 últims ministres de Franco i alguns dels seus alts càrrecs entre el 1970 i el 1975 que, segons el llibre, han mantingut els privilegis amb la democràcia a diferència dels casos de Portugal i Grècia, que també els analitza. Concretament, 35 d'aquests van incorporar-se en consells d'administració de grans empreses, mentre que 15 més es van situar en càrrecs polítics.
Fills i nets del franquisme mantenen situacions de privilegi
Salellas documenta i relata com les elits franquistes es van ressituar amb les “màximes facilitats” dins les estructures de poder de la nova democràcia i el treball d'investigació confirma com els fills i els néts del règim absolutista “continuen al capdavant de les principals empreses i no han perdut pes polític”. “Ells han mantingut situació de privilegi fins avui. N'han sortit vencedors”, ha reblat el periodista en declaracions a l'ACN.
“El fet català va fer que els franquistes catalans toquessin menys cuixa que a la resta de l'Estat”
Lluc Salellas constata que Catalunya va tenir menys ministres franquistes. Així, el país, malgrat que representa entre un 17% i 19% de la població, mai es va correspondre als catalans que van estar al capdavant d'un ministeri de Franco, que va ser d'entre un 7% i un 8%. “El fet català va fer que els franquistes catalans toquessin menys cuixa que a la resta de l'Estat. Era una país molt centralitzat”, ha insistit.
Les víctimes necessiten un procés de recuperació històrica
Aquest any, que fa 40 anys de la mort de Franco, Lluc Salellas considera que és un “bon moment” per posar llum a aquest tema ambn l'objectiu d'explicar com les elits franquistes s'han transportat fins a l'actualitat “sense ni tan sols fer un procés autocrític” i, tot i el nou model democràtic, la memòria històrica ha estat “totalment oblidada”.
Amb tot, 'El franquisme que no marxa' no vol ser un judici “al que van fer la gent que va tenir l'opció de fer política” en aquells moments, però considera que abans no es morin les víctimes del règim, “mereixem un procés de reparació història”. “No és obrir la caixa dels trons, com sovint he sentit dir, sinó que és mostrar una realitat que la gent no coneix i que s'ha de saber perquè no es torni a repetir”, ha reblat.
