L’acte ha tingut lloc a la Seu Vella de Lleida i ha comptat amb la participació del delegat del Govern, Miquel Pueyo, l’alcalde de la ciutat, Àngel Ros, i el president de la Diputació, Jaume Gilabert. El cicle d’activitats, organitzat conjuntament per aquestes tres institucions, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, ha evocat la dimensió històrica, política i cultural de la figura de Jaume I, que va ser especialment rellevant per a la ciutat i a les terres de Lleida.
Els actes van començar el mes de juny amb la plantada de l’Arbre de les Cultures al Campus de Cappont i van continuar amb la presentació de l’edició dels facsímils dels privilegis reials de Jaume I conservats a l’Arxiu Municipal de Lleida. També hi ha hagut conferències, un simposi internacional, dues exposicions i la presentació d’un llibre sobre la figura de Jaume I i la seva època.
En la cloenda d’aquest dimarts, el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, ha destacat la diferència entre l’època de Jaume I i Felip V. El rei català va atorgar els privilegis de concessió de la Fira de Sant Miquel (any 1232) i de concessió de la Paeria (1264). En l’etapa de Felip V la ciutat va perdre la universitat i ‘la seva personalitat’. Segons Pueyo, ‘avui Lleida torna a ser la capital catalana de l’interior, que vol ser la segona ciutat de Catalunya, i que vol ser tractada com a tal’.
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha definit Jaume I com un rei actual, ‘del segle XXI, de la nostra època, per la seva condició de federalista, respectuós amb els pobles, i de reconeixement dels drets dels territoris’.
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha volgut recordar que Lleida va ser, després de Barcelona, la ciutat més visitada per Jaume I. ‘Aquest centre cultural que va representar Lleida és el que cal mirar, imitar i projectar cap al futur’. Ros, però, també ha volgut recordar que durant el segle XIX ‘va començar un altre període positiu per la ciutat’, que es commemorarà l’any vinent, la Lleida de l’alcalde Fuster, moment d’arribada del ferrocarril i de molts serveis, d’enderroc de les muralles, ‘en la qual es va superar la tristesa de l’edat mitjana’.
