El Periódico de Catalunya obria edició ahir dimecres amb una eufòria desmesurada, celebrant la ‘inversió rècord’ que, segons les previsions, farà aquest 2009 l’Estat espanyol a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut. En total l’Estat invertirà 4.800 milions a Catalunya el 2009 pels 4.000 invertits el 2008, i aquests 800 milions ‘extres’ aconseguits per Saura a la comissió bilateral Estat-Generalitat són, segons el rotatiu del Grupo Zeta, tot un rècord, fruit de l’esforç negociador del PSC a Madrid.
Fins aquí tot ben normal, el rotatiu socialista per excel·lència fent la seva feina, que no és altra que intentar vendre l’acord com a bo, evitant aquells detalls que transformen la ‘inversió rècord’ venuda pel Periódico en una nova presa de pèl per Catalunya. La teoria en aquest aspecte és ben clara: segons la disposició addicional tercera, l’Estat ha d’aportar en inversions el percentatge que Catalunya aporta al PIB espanyol, un 18%, per tal de refer així la desinversió històrica que ha patit el Principat. Segons els càlculs de la Generalitat, aquesta xifra hauria d’acostar-se als 44.000 milions d’euros a l’acabar el període.
Per començar, aquests 800 milions d’euros no són res més que engrunes per tal de compensar el dèficit acumulat, és a dir, aquells diners que, cada any per aquestes dates, l’Estat promet que invertirà a Catalunya però que al final d’any no s’han destinat enlloc. Aquest 800 milions corregiran els 500 milions que van deixar d’invertir-se el 2007 i 150 milions pendents de 2006, a l’espera de conèixer la xifra d’inversions ‘oblidades’ el 2008, que segons CiU superaran els 746 milions. L’acumulació d’aquest dèficit és preocupant, perquè implica un retard a les inversions previstes, que comporta menys infraestructures construïdes. A més a l’arribar el 2013, quan la disposició addicional tercera deixi d’aplicar-se, no queda clar que aquests diners pressupostats però no gastats retornin al Principat.
Per altra banda, als 800 milions esgarrapats per Saura -i que no suposen cap conquesta d’última hora, ja que 600 d’aquests milions estan inclosos als 4.600 que anuciaven els PGE pel 2009- caldria afegir-hi 2.800 milions d’euros més que, segons CiU, s’han perdut pel camí. Els nacionalistes reclamen els 500 milions d’inversió no feta el 2007, 779 milions destinats a Catalunya l’any 2008 però pendents de distribuir-se, 707 milions pendents de distribuir-se als pressupostos d’aquest 2009 i 827 milions més que correspondrien a la diferència entre els pressupostos de l’Estat aprovats pel 2007 i la xifra que va resultar de la metodologia pactada entre Solbes i Castells per tal de desenvolupar la disposició addicional.
La comèdia dels 800 milions d’euros només ha servit per calmar els ànims dels socialistes catalans, que necessitaven algun gest de Zapatero després que, per tercera vegada, els deixés sense nou finançament. Celebrar aquest premi de consolació com una ‘inversió rècord’ només serveix per distreure al personal. El mateix ha passat amb Rodalies: el traspàs de les Rodalies estava programat pel gener de 2008, i davant l’incompliment espanyol, el mag Zapatero es treu el pla d’inversions a Rodalies de la màniga, un pla que arriba amb retard i preveu invertir 4.000 milions fins el 2013 a les ruïnoses Rodalies de Barcelona: la inversió en ferrocarril que demanava la Generalitat en compliment de l’addicional tercera s’enfilava als 18.438 milions.
