Dissabte, 7 de Desembre de 2019 - Edició 499
La República

Espanya és una ruïna: l’espoli fiscal de Catalunya del 2012 se situa prop del 15.000 milions d’euros

El dèficit fiscal de Catalunya es va situar en 14.623 milions d’euros l’any 2012, una xifra equivalent al 7,5% del PIB català. Així ho conclou el darrer càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’administració de l’Estat, que s’ha elaborat en compliment de la Llei 10/2012 de 25 de juliol, de publicació de les balances fiscals. Segons les dades, Catalunya aporta el 18,4% del total d’ingressos de l’Estat, però només rep el 13,6% de la seva despesa total, i la despesa discrecional de l’Estat a Catalunya (sense tenir en compte la Seguretat Social) cau fins al 9,2%.
 

Redacció
Redacció 20/05/2016

Si s’observa la sèrie històrica de 1986 a 2012, el dèficit fiscal català pel mètode del flux monetari es manté estable amb una mitjana anual del 8% del PIB català.

Com als anys anteriors, la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat corresponent al 2012 s’ha calculat segons les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la d’incidència càrrega-benefici. En ambdós casos s’ha tingut en compte l’impacte dels dèficits totals de de Estat.
El mètode del flux monetari mesura l’impacte econòmic generat per l’activitat de l’Estat en el territori i és especialment rellevant en temps de crisi i atur, ja que mostra la despesa efectiva que ha fet l’estat en un territori concret. D’acord amb aquest mètode, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2012 va ser de 14.623 milions d’euros, equivalents al 7,5% del PIB de Catalunya. Catalunya aporta el 18,4% del total d’ingressos de l’administració central i rep el 13,6% de la despesa total de l’Estat.

2500 milions de diferència amb el càlcul de l’estat fent servir el mateix mètode

Segons el mètode de la incidència càrrega-benefici, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2012 va ser de 10.030 milions d’euros, que representen un 5,1% del PIB català. Aquesta dada contradiu el càlcul pel mateix mètode que va fer el juliol passat el Ministeri d'Hisenda que donava al xifra de 7.439 milions d'euros, un 3,75% del PIB.

La diferència entre el percentatge que Catalunya rep i el que aporta gairebé es duplica quan s’analitza específicament el comportament de la despesa discrecional

Si es calcula la balança fiscal sense la Seguretat Social, la despesa de l’Estat a Catalunya cau del 13,6% fins al 9,2% (9,1% si es tenen en compte els organismes autònoms i les empreses públiques). Això es deu a què la despesa de la Seguretat Social —bàsicament pensions, prestacions d’atur i altres prestacions econòmiques— no està subjecta a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern espanyol: els ingressos i la despesa de la Seguretat Social estan lligats a uns drets i obligacions adquirits pels ciutadans a títol personal.
 
Així, la diferència global entre ingressos aportats i despesa rebuda és de 4,8 punts percentuals, però si s’exclou la despesa de la Seguretat Social, el diferencial s’amplia fins a 8,7 punts.

   
El drama del saldo negatiu de la Seguretat Social de l’Estat

El càlcul de la balança fiscal inclou un annex amb l’evolució dels fluxos d’ingressos i despeses de la Seguretat Social a Catalunya i Espanya des de l’any 1995 fins el 2012. El saldo de Catalunya és negatiu en 6 dels 18 exercicis analitzats, mentre que el de l’Estat en conjunt és negatiu en 11 dels 18 exercicis analitzats. El saldo per a Catalunya només és negatiu en els períodes 1995-1996 (amb una taxa d’atur d’aproximadament un 20%) i 2009-2012 (atur d’aproximadament un 18%).
En el cas de l’Estat espanyol, el saldo per a aquests exercicis també és negatiu. Tanmateix, la magnitud del dèficits registrats en els dos casos és molt diferent: Les despeses de la Seguretat Social a Catalunya van ser més grans que els ingressos rebuts un 5%, un 8,6%, un 11,3% i un 15,4% pel 2009, 2010, 2011 i 2012, respectivament. En el cas d’Espanya les despeses van ser majors que els ingressos en un 17,7% (2009), 21,9% (2010), 21,6% (2011) i 26,6% (2012).
 
 
                

Relacionats