Hauran escoltat alguna vegada la sentència “llevamos más de 500 años juntos”, una expressió recorrent pronunciada per dirigents tant del PP com del PSOE, per intentar justificar les cadenes amb la tradició. Aquesta, com bé saben, és una afirmació tan grandiloqüent com falsa i franquista. L’oració es fonamenta en la creença errònia que la unió matrimonial entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va venir acompanyada d’una unió política que no arribaria fins Felip V al segle XVIII.
El catedràtic de Ciència Política de la UNED, Ramón Cotarelo, encara donava un detall més en una tertúlia a ‘Els matins de TV3’ on presentava el llibre ‘La desnacionalización de España’. Després de la mort d’Isabel de Castella, Ferran d’Aragó –que havia assumit la regència castellana-, fou expulsat de Castella, i se’n va tornar a Barcelona a la recerca d’un hereu per al tron d’Aragó, casant-se de nou amb Germana de Foix. La nova unió matrimonial va donar-li l’hereu desitjat, Joan d’Aragó, però aquest va morir poc després.
Què hagués passat si Joan d’Aragó hagués sobreviscut? Cotarelo explicava (a partir del minut 5:50 del vídeo) que si hagués hagut un altre espermatozou fructífer, Espanya no hagués vist la llum, i probablement no s’hagués produït la desfeta del 1714 “Si llega a haber heredero de Aragón, no hay España”. Malauradament per al Principat però,la unió dinàstica va provocar una unió política dos segles i mig després amb la invasió de la Corona de Castella i això va donar a lloc al naixement de la nación española que el catedràtic qüestiona en el seu llibre.
