Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

L’espermatozoide. Una espècie en extinció?

Moltes han estat les publicacions que en els darrers anys han posat de rellevància una disminució en la qualitat de les mostres seminals de la població masculina. Algunes publicacions, com […]

Redacció
Redacció 03/11/2007

Moltes han estat les publicacions que en els darrers anys han posat de rellevància una disminució en la qualitat de les mostres seminals de la població masculina.

Algunes publicacions, com el British Medical Journal l’any 1992 que va publicar un article d’un grup danès liderat per la Dra. Elisabeth Carlsen, han fins i tot quantificat aquesta reducció en la qualitat seminal: aquests científics postulaven que en els darrers 50 anys, el recompte d’espermatozoides a les mostres de semen de la població s’havia vist reduït a la meitat.

Tot i que avui en dia existeixen mètodes automàtics de recompte d’espermatozoides en mostres de semen que intenten reduïr la subjectivitat en l’anàlisi, la majoria d’estudis encara en basen en l’observació per part d’un analista i per tant els estudis sobre una suposada disminució de la quantitat d’espermatozoides en el semen de la població sempre són sotmesos a crítiques que fan referència a la subjectivitat de les analítiques.

No obstant, la gran quantitat d’estudis que corroboren la reducció en la qualitat del semen ens fa sospitar que existeix, com a mínim, una certa tendència a que això sigui cert.

Les raons d’aquesta disminució les trobaríem en els hàbits actuals de vida: la relació entre hores de treball i de son, l’estat d’estrés que això ens provoca i la exposició a substàncies tòxiques.

L’estrés ens afecta directament sobre el sistema nerviós central, que entre moltes d’altres funcions té la regulació de la funció gonadal a través de la hipòfisi i per tant el control sobre la espermatogènesi o formació dels espermatozoides.

Un altre factor relacionat amb els hàbits de vida és la calor, donat que els testicles són especialment sensibles a la temperatura. De fet, la seva disposició fora del cos té per objectiu mantenir-los a una temperatura de uns dos graus per sota de la corporal, de manera que la producció d’espermatozoides sigui òptima. Tota activitat (per exemple professional, com ara els conductors) o conducta que porti a augmentar aquesta temperatura, pot causar una certa disminució en la producció d’espermatozoides.

Pel que fa a l’exposició a substàncies tòxiques, s’ha observat que existeixen diferents tòxics que són nocius per a la funció testicular, especialment aquells que poden comportar-se com a hormones femenines, alterant o inhibint la funció testicular i que es poden trobar en pintures, PVC o productes de neteja.

Un altre grup de tòxics serien els que, tot i afectar en general els diferents òrgans, presenten una major incidència en aquells més sensibles, com ara els testicles. Un exemple d’aquests tòxics serien el monòxid de carboni, els pesticides o drogues d’ús social com ara el tabac o la marihuana.

Tot i que nombrosos estudis recolzen aquestes teories, val a dir que la majoria d’aquest factors ténen un efecte limitat, només en aquells casos en què la exposició és molt marcada poden causar una afectació real i que en molts casos aquesta és reversible.

Tot i això, val la pena conèixer-los per tal de tenir els hàbits més sans possibles alhora de preservar la nostra fertilitat.

imatge

 Josep Oliveras
 Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida