Fins fa ben poc, si alguna cosa caracteritzava la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull era el catalanisme sense complexos del seu professorat. Amb una gran part del corpus docent provinent del diari AVUI i vinculat a entitats com la Fundació Catalunya Oberta (FCO), la facultat al cor del Raval era un oasi de catalanitat.
Però aquest ambient català s’ha vist amenaçat amb el recent nomenament de Fernando de Felipe, un històric espanyolista, com a Cap del Departament d’Audiovisuals. El tal De Felipe és un conegut ultradretà que, des de les aules, té un historial important de querelles, manifestacions contràries i queixes degut a la seva particular croada per espanyolitzar la docència catalana. Així, durant els anys 90 va ser un dels principals partíceps, juntament amb el cèlebre Francisco Caja, de boicotejar sistemàticament la Facultat de Belles Arts, amb desenes de querelles contra la direcció del centre per tal d’impedir-ne la modernització acadèmica i perpetrar-ne així les pràctiques educatives hereves del franquisme.
Amb Francisco Caja, un altre espanyolista de llarg recorregut, De Felipe va fundar Profesores para la Democracia, una dels grups constituents de Convivencia Civica Catalana, l’organització ultradretana que pretenia denunciar Ernest Maragall per no aplicar la tercera hora de castellà o que també va denunciar l’exalcalde de Matadepera per no penjar la bandera espanyola al balcó del consistori. Aquests personatges són també els protagonistes d’aquell aberrant documental titulat ‘Ciudadanos de segunda’ amb el qual Telemadrid volia vendre que el castellà estava perseguit a Catalunya.
El nomenament de Fernando de Felipe al capdavant de la secció d’Audiovisuals ja ha tingut els primeres repercussions negatives. De moment la majoria de comunicats que emet el seu departament han abandonat el tradicional ús de la llengua catalana per enviar-se exclusivament en castellà, mentre que la política de nomenament de professorat dins el departament també amenaça d’omplir la Blanquerna de filoespanyolista i demés fauna vinculada a mitjans d’una professionalitat contrastada com La Razón, El Mundo o la COPE.
