Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

L’Església ven Andorra al regne d’Espanya

El debat sobre l’avortament a Andorra sembla que comença a portar conseqüències. Segons publica Hispanidad, cada vegada serien més els rumors que apunten cap a una possible cessió del coprincipat d’Andorra al rei d’Espanya per part de l’actual bisbe de la Seu d’Urgell. La cessió faria perdre la influència que té Catalunya sobre el territori pirinenc.

Redacció
Redacció 07/05/2015

Catalunya perdrà Andorra si esdevé independent

Malgrat ser un càrrec merament simbòlic i Andorra ser un Estat independent, el coprincipat de la Seu d’Urgell (l’altre és el del president de la República francesa) suposa una influència i una tradició sobre una terra d’arrels ben catalanes, com és i ha estat des de sempre Andorra. Així, si el bisbe d’Urgell cedeix aquesta influència al rei d’Espanya, en una futura Catalunya independent el Principat d’Andorra tindrà un copríncep francès i un d’espanyol. Cap de català, un fet que resultaria nefast i indignant. L'Església hauria de rectificar la seva actitud, o bé exercir aquesta influència per demanar al cap d'Estat andorrà que posposi el debat sobre l'abortament per després de la independència de Catalunya, o bé cedir aquest coprincipat directament al president de la Generalitat de Catalunya, la institució a la qual li pertocaria assumir aquest rol per tradició, proximitat i justícia.

La llei de l’avortament, clau en el conflicte

L’actual cap d’Estat andorrà, Antoni Martí, ja va deixar clar que si obtenia majoria en les eleccions que el van reescollir recentment, impulsaria la llei mitjançant la qual es pretén legalitzar l’avortament al Principat d’Andorra. Aquesta decisió, d’indubtable respecte cap als drets humans i els de les dones, està fent esperar tant l’ONU com les instàncies europees, però va aixecar una forta polseguera a l’Església quan es va plantejar la possibilitat per part de Martí, per raons òbvies tot i que injustificables.

Les lleis han de ser sancionades pels coprínceps tal i com recull la Constitució d’Andorra que defineix el Principat com un “règim de Coprincipat parlamentari” (tant el bisbe de la Seu, com el president francès). Això obliga a certes atribucions a l’Església, com una de les dues parts implicades, entre aquestes la de sancionar aquesta polèmica llei en representació de l’Església, una llei que situa el bisbe i la institució que representa contra l’espasa i la paret. De fet, ja es van produir declaracions en el sentit que mai acceptarien signar tal cosa. És per això que aquest sobtat desinterès per Andorra, després de segles i segles de tradició de coprincipat (el 1278 trobem la instauració d’aquesta doble figura), en una institució religiosa on la tradició és el seu pa de cada dia, no és gens creïble.

Catalunya ja va perdre el Rosselló

El territori que històricament coneixem com a Catalunya Nord, existeix com a tal un cop va ser annexionat a França el 7 de desembre de 1659, en virtut del famós –per desgràcia- Tractat dels Pirineus, mitjançant el qual el rei de Castella i Aragó, Felip IV, cedia la sobirania dels territoris compresos en les tradicionals comarques catalanes del Rosselló, el Capcir, el Vallespir, el Conflent, la Fenolleda (majoritàriament occitana) i l’Alta Cerdanya. La guerra dels Segadors, que durà 19 anys des de 1640, va propiciar la invasió de Catalunya al nord per França i al sud per la Corona de Castella. Amb el nefast tractat es va resoldre la situació cedint aquesta part del territori per part del rei castellà, que no va consultar les Corts Catalanes a l’hora de prendre aquesta decisió, i la va amagar fins les Corts de 1702. Així doncs, no cal anar a la batalla de Muret per contemplar un altre capítol de la pèrdua d’influència de Catalunya sobre antics territoris propis o propers.