L’Escola Catalana de Doblatge neix de l’experiència de directors, actors i empreses de doblatge amb la idea de crear una formació adequada per a la incorporació de nous professionals al món del doblatge en català, i està adreçada a persones de parla catalana amb coneixements d’interpretació i actors que vulguin ampliar el camp professional, segons explica la directora, Belén Roca, que és la veu habitual de Liv Tyler i Samantha Morton.
En un entresòl del carrer Plató, els alumnes aprenen les tècniques del doblatge en català, que passen bàsicament per la formació en sincronia, interpretació, ritme, tècnica corporal, logopèdia i lingüística aplicada al doblatge. La responsable explica que el català ‘té la seva pròpia música’, diferent de l’anglès o el francès, i també del castellà, però, a més, té una aplicació lingüística diferenciada, que també ha de respectar la ‘intenció’ de l’original.
La naturalitat i la fluïdesa també són aspectes importants del doblatge, a més de la interpretació. ‘Doblar sembla molt fàcil’, explica l’alumne Txema López, ‘però no és tan senzill’. Per apropar-se al nivell dels bons professionals, continua, cal ser molt exigent i corregir ‘molts errors’ de l’ús col·loquial de la llengua, i reconèixer quins no ho són, afegeix Belén Roca, mentre explica que dir ‘io’ és correcte, encara que la primera persona s’escrigui jo.
La directora també reconeix que les errades s’han d’esmenar sense convertir el llenguatge en una via de comunicació massa acadèmica, com passava en els inicis de les produccions audiovisuals doblades al català, en què s’incorporaven paraules poc populars. ‘Però ara ja no és així’, assevera la directora, perquè el llenguatge del carrer ‘també s’ha enriquit’, i es nota amb un català ‘més natural i modern’ en els doblatges, afegeix.
A favor de la Llei del cinema
Sobre la Llei del cinema, una bona notícia per a aquesta escola, Belén Roca hi està totalment a favor perquè considera que el públic ha de tenir l’opció a escollir la llengua en què vol veure una pel·lícula. Tot i que també valora els beneficis lingüístics de les versió original, la directora defensa aferrissadament el doblatge, perquè permet a l’espectador ‘seguir la mirada dels actors’ quan s’expressen, una possibilitat que es perd durant la lectura dels subtítols.
A més, la directora afegeix que la llengua oral ‘està molt més viva’ que la llengua escrita, sobretot en un llargmetratge. A banda que la proposta de llei pugui multiplicar el nombre d’actors de doblatge, també considera que és important incrementar els professionals per afavorir ‘la riquesa i varietat de veus’ en els audiovisuals.
