Aquesta llei s’adreça a les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981, destinades inicialment a segona residència i que actualment són ocupades en la seva majoria per habitatge principal. Durant aquest temps, es van iniciar a Catalunya un gran nombre d’urbanitzacions que van ser promogudes i comercialitzades sense comptar en molts casos amb l’adequat procés de planejament urbanístic, parcel·lació, previsió de serveis ni dotacions de sanejament o energia. De fet, sovint aquestes operacions es van desenvolupar en espais no aptes per a la seva urbanització, especialment per raons d’accessibilitat i pendent, i en molts casos sense adaptar-se a la legalitat vigent.
Es calcula que a Catalunya hi ha un total de 2.300 urbanitzacions, on podrien viure gairebé 625.000 persones amb 330.000 parcel·les, de les quals només s’ha desenvolupat la meitat de l’edificació que permetrien. Unes 400 estan situades en sòl no urbanitzable, de les quals el 70% es van construir abans de 1975.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha explicat que hi ha a Catalunya unes 2.000 urbanitzacions en situació ‘diversa i irregular’, majoritàriament construïdes entre els anys 50 i 60. ‘La llei intenta atendre les necessitats de la gent que hi viu, sobretot dels qui hi viuen sempre, i reconèixer els seus drets’, ha explicat, amb l’objectiu de ‘posar ordre’.
Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, el 61% de les urbanitzacions tenen dèficits de pavimentació, el 55% d’abastament d’aigua, el 60% d’infraestructures de sanejament i el 62% d’enllumenat públic. Unes mancances que encara s’han fet més evidents perquè en els últims anys el mercat immobiliari ha viscut una tendència a la conversió de les urbanitzacions de segona i primera residència.
L’objectiu de la llei és fer front a aquestes problemàtiques i advoca per diferents estratègies segons cada cas. Així, s’aposta per ordenar urbanísticament l’àrea residencial, impulsar la finalització de les obres d’urbanització i serveis bàsics en àrees que es poden consolidar per millorar la qualitat de vida dels residents, i reduir quan sigui possible la superfície inicialment prevista de la urbanització que no s’ha desenvolupat al llarg dels anys.
La llei preveu facilitar l’execució de les obres de dotacions i serveis pendents mitjançant l’elaboració per part dels ajuntaments d’un programa d’adequació, que definirà les actuacions a endegar. La formulació d’aquest programa serà un requisit indispensable per a què els municipis puguin accedir a les mesures de finançament que preveu la llei.
Finançament per ajuntaments i parcel·listes
Sobre el finançament, es crearà un fons específic del Govern i dues línies d’ajuts. El fons té l’objectiu de fomentar la redacció i execució dels programes d’adequació i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques convocarà anualment aquesta línia d’ajuts, dotada amb 10 MEUR, que servirà per cofinançar una trentena de projectes cada any. El fons servirà per concedir als ajuntaments el finançament necessari per a redactar els programes d’adequació consistents en l’elaboració de plans urbanístics i projectes d’urbanització, l’adequació de sòl, els projectes específics en matèria de telecomunicacions, paisatge o prevenció d’incendis, i executar total o parcialment les obres de millora a les urbanitzacions.
Es prioritzaran els municipis amb més urbanitzacions i es tindrà en compte la superfície del terme municipal ocupada per aquestes àrees, l’antiguitat en l’ocupació de les urbanitzacions i els dèficits de serveis bàsics, entre d’altres.
D’altra banda, hi haurà préstecs, concedit a través de l’Incasòl, destinats als ajuntaments per tal d’ajudar-los a executar i accelerar les obres d’urbanització incloses als programes d’adequació. Es preveu que el reemborsament del préstec es faci mitjançant les quotes d’urbanitzacions dels propietaris.
Una tercera línia d’ajuts va destinada als parcel·listes, per facilitar el pagament de l’import de les obres de millora efectuades a la seva urbanització. Es tracta de crèdits a retornar sense interès. La llei estableix requisits per accedir-hi, com ser major de 65 anys, format part d’una família monoparental o nombrosa o trobar-se en situació de dependència, tenir ingressos baixos o que el domicili habitual estigui a la parcel·la i no es disposi de cap altre habitatge en propietat. L’import anual d’aquests ajuts als parcel·listes es calcula en 3,2 MEUR.
El finançament és un dels punts en què l’oposició s’ha mostrat més crític. PPC i mixt s’han abstingut en la votació del dictamen, mentre que CiU ha donat suport a una part, ha votat en contra en una altra i s’ha abstingut en altres.
El diputat de CiU Joan Raventós ha assegurat que la llei és ‘un primer pas’ per a les urbanitzacions, però creu que cal ‘anar més enllà i ser més agosarats’. Raventós ha estat crític amb els ajuts als propietaris, tot lamentant que ‘en cap cas la llei obliga la Generalitat a donar-los’. ‘Aquest capítol d’ajut als parcel·listes és ridícul, irrisori i gairebé una presa de pèl’, ha dit, tot denunciant que no hi figuri ‘cap ajut a fons perdut’.
Des del PPC, el diputat Josep Llobet també creu que ‘hi ha un avanç’ i valora la voluntat del Govern de regular la situació de més de 2.000 urbanitzacions, però ha afegit que, si els populars algun dia arriben al Govern, modificaran la llei. Un dels punts a modificar serà ‘un fons per a parcel·listes a fons perdut’. Des del grup mixt, el diputat José Domingo considera que la llei és ‘gasiva’ perquè no hi ha ajuts a fons perdut, i ha demanat un major esforç de les administracions pel que fa a ajudes.
El diputat del PSC Roberto Labandera ha remarcat que ‘per primera vegada’ hi ha un programa d’ajuts per a ajuntaments i parcel·listes, tot recordant que la cambra de parcel·listes ‘demanava un PUOSC especial des del 2002’. Labandera ha reconegut que probablement el desplegament de la llei requerirà de ‘millores’.
