Després de l’esprint polític i legislatiu dels últims mesos, no exempt de controvèrsia, per concretar la posada en marxa de la vegueria de les Terres de l’Ebre abans de les eleccions al Parlament, la sentència del TC espanyol podria haver acabat tirant pel terra tots els esforços polítics de materialitzar el reconeixement territorial de les Terres de l’Ebre.
El secretari general d’ERC, Joan Ridao, també coincidia en aquest diagnòstic atenent a que sembla que la sentència no accepta la creació de més vegueries que províncies. És a dir que el TC espanyol les admet sempre que es limitin a ser un simple canvi de nom de les Diputacions provincials, perquè ‘no permetria crear àmbits infraprovincials’. També ha alertat de la tensió territorial que generarà la sentència en territoris com les Terres de l’Ebre.
Amb un to clarament pessimista, Salvadó, que ha apel·lat a la prudència i ha recordat que el text complert de la sentència no es coneixerà fins la setmana vinent, i desxifra, darrere del ‘llenguatge críptic’ del Constitucional, un veto a les vegueries que modifiquin els límits provincials. ‘Tenim la intuïció que la sentència pretén només canviar el nom de les diputacions i dir-se vegueria i no possibilitarà crear noves vegueries, que era l’objectiu de les Terres de l’Ebre’, ha declarat.
De confirmar-se aquest extrem, assegura, caldrà ‘plantejar una resposta específica des de les Terres de l’Ebre’: ‘hem de continuar exigint que es pugui portar a terme la vegueria’. Amb aquest objectiu, apunta, el delegat es reunirà la setmana vinent amb els partits polítics i els agents socioeconòmics del territori per dibuixar una possible reacció ‘específica, contundent i clara’, això si, dins del marc de la ‘resposta nacional’.
El delegat aposta per buscar una ‘solució per reconduir’ aquesta situació i poder tirar endavant la vegueria, però adverteix que la resposta a la sentència ha de ser ‘contundent’, en la mesura que aquesta contundència ‘farà més fàcil trobar vies alternatives’.
