Joan Ventura, director de Cementiris de SFI, ha explicat que cada cop més persones exerceixen un compromís amb el medi ambient, ja que ‘molts consideren que la defunció suposa el retorn a l’essència de la natura’. També s’ha detectat un creixement important en el nombre de persones de Barcelona que sol·liciten enterrar familiars al Cementiri Comarcal de Roques Blanques pel fet de trobar-se a l’entorn natural del Parc de Collserola i, a la vegada, per la proximitat.
Entre les opcions ecològiques de l’empresa destaquen els taüts ecològics, que han d’estar fets de fusta amb certificat de tala controlada, sense frontisses de metall ni vidres, envernissades a l’aigua i folrades només amb fibres naturals com el cotó o el lli, i les urnes biodegradables, especialment pensades per a les persones que volen que les cendres siguin escampades o inhumades en un entorn natural. Actualment, existeixen urnes de sal marina, d’argila o sorra sense coure i de fibres vegetals compactades.
També hi han espais per dipositar les cendres de forma controlada al cementiri Parc de Roques Blanques, com el Jardí del Repòs, un espai ecològic d’estil zen dissenyat per escampar directament les cendres sobre un camí de pedres de riu que es dilueixen en un petit estanc subterrani, i a les parets del Jardí es pot gravar el nom de la persona difunta. També està la Font del Repòs, ubicada en el mateix Jardí, que permet dipositar l’urna amb les cendres de la persona difunta en un monòlit de pissarra. Després de la posada en marxa d’un mecanisme d’aigua calenta a 40º, l’urna es desfà en uns 10 minuts i les cendres es dilueixen en un estanc sota el conjunt.
També a Roques Blanques hi ha l’anomenat Bosc de la Calma que està situat en una zona als peus de la muntanya on és possible enterrar una urna biodegradable i plantar-hi un arbre jove damunt. Des de que fa gairebé dos anys que es va iniciar aquest projecte el Bosc de la Calma compta ja amb 250 exemplars plantats. L’arbre més sol·licitat és l’alzina (60%), per davant del pi pinyoner (24%) i l’alzina surera (16%), espècies típiques de la cornisa mediterrània.
