Dimecres, 22 de març de 2023 - Edició 1700
La República

Les germanes de Puig Antich parlen

Impotència. Sembla que per algunes determinades qüestions els anys no passen. Les germanes d’en Salvador Puig Antich comencen el seu comunicat així: “Avui és un altre dia trist per a nosaltres“. Per a elles i per a tothom que tingui un mínim de sentit de la justícia. Ahir la Sala Militar del Tribunal Suprem va decidir no permetre que els familiars de Puig Antich presentin un recurs perquè aquest tribunal revisi la sentència franquista per la qual l’anarquista català va ser condemnat a mort i executat el 2 de març de 1974. Podeu llegir-ne el comunicat sencer.

Redacció 14/06/2007

directe!cat us ho explicava ahir. La Sala Militar del Tribunal Suprem va decidir no permetre que els familiars de Salvador Puig Antich presentin un recurs perquè aquest tribunal revisi la sentència franquista per la qual l’anarquista català va ser condemnat a mort i executat el 2 de març de 1974, a l’edat de 25 anys, a la presó Model de Barcelona. El passat 23 de maig el Suprem va desestimar el recurs de súplica que les germanes de Puig Antich havien presentat contra la resolució que considera “inútil” i “innecessari” el testimoni de qui va ser advocat defensor de Puig Antich i la pràctica d’una pericial sobre el document de l’autòpsia de l’inspector mort, suposadament, per Puig Antich.

Comunicat de les germanes de Salvador Puig Antich

Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si, l’any 1973, un Tribunal Militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de 34 anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder judicial que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la justícia, ens trobem en la mateixa situació. L’equip d’advocats que ens representa ha treballat amb eficàcia absoluta, ha reunit i presentat una àmplia bateria de proves noves amb argumentacions contrastades i contundents. Ha presentat nous testimonis i proves pericials. Això era el que legalment es requeria perquè el cas del nostre germà es pogués revisar.

Les proves de la defensa del Salvador que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la sala cinquena militar del Suprem. D’ells depenia un acte reparador de justícia i no ho han volgut així. Davant d’aquesta indefensió decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà, entre molts d’altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el futur. No podrem mai.

Ens preguntem si aquesta mateixa ànsia judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet és defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà. Sabem que no estem soles en aquest moments. Agraïm l’ànim i el suport que ens fan arribar innombrables persones i col·lectius. La societat en general i la catalana en particular ha entès que el cas del nostre germà no és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que hem de continuar fins que un dia o altre es reconegui la profunda injustícia que es va cometre, quan el 2 de març de 1974, el botxí collava el garrot amb el vistiplau d’un sistema judicial corrupte, indefensable des de la perspectiva dels temps que vivim.

Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich