Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Les eleccions basques i gallegues afavoreixen la reedició de Galeuscat

|

- Publicitat -

La sortida dels nacionalistes gallecs de la Xunta i la tensió creixent entre PNB i socialistes bascos fan desaparèixer els impediments de Convergència per reeditar Galeuscat. Els defensors de la coalició sostenen que els tres partits ‘defensen un mateix ideari i en conseqüència és lògic que anem plegats’, alhora que recorden que l’Estat espanyol, que és l’única circumscripció a les europees, reduirà de 54 a 50 el nombre d’eurodiputats, fet que redueix les opcions d’obtenir representació si es concorre per separat. Les tres forces nacionalistes ja es van presentar juntes a les eleccions europees del 2004 amb Ignasi Guardans de cap de llista i van aconseguir quasi 800.000 vots i 2 eurodiputats.

A més, la direcció convergent no és aliena al fet que ERC espera el resultat d’aquests contactes per intentar un pacte amb el BNG de manera prioritària i, si fos possible, també amb el PNB. En paraules d’un membre de la direcció de CDC, ‘si nosaltres baixem de Galeuscat n’hi ha un que hi voldrà pujar’, raó per la qual la no reedició de la coalició ‘seria un greu error’. L’única cosa que es dóna per feta a CDC és la reedició de l’aliança electoral amb el Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i amb Unió Mallorquina (UM), a la qual s’espera sumar el Partit Socialista de Mallorca (PSM).

Publicitat

Al marge dels contactes entre convergents i nacionalistes bascos i gallecs, Unió ja ha fet arribar a la direcció de CDC la seva oposició frontal a Galeuscat. La formació social-cristiana ja va rebutjar explícitament aquesta opció durant el seu darrer congrés, celebrat l’octubre del 2008, i no veu amb bons ulls que els seu candidat, Salvador Sedó, quedi relegat al quart lloc de la llista. Unió considera que si la coalició no es reedita Sedó ocuparà el segon lloc, fet que multiplica les seves opcions de ser escollit.

Precisament en relació a les aliances electorals, ERC també es troba en un impàs. En aquest sentit, la formació que lidera Joan Puigcercós formalment insisteix a fer una gran coalició amb CiU, tot i que dóna per fet que aquesta opció no es produirà. Per això, el partit independentista ja està buscant possibles aliances amb altres forces de l’Estat a l’espera del què passi definitivament amb Galeuscat.

El seu aliat tradicional és Eusko Alkartasuna (EA), però el seus pèssims resultats a les eleccions del dia 1 de març han provocat una greu crisi interna i la convicció que aportarà pocs vots a una coalició amb ERC. És per això que ERC ha iniciat contactes amb la formació abertzale Aralar, que va obtenir quatre escons al parlament basc. A banda, sectors de la formació republicana no descarten una possible entesa electoral amb Izquierda Unida (IU), ampliable fins i tot a ICV, una possibilitat que no és compartida per una part significativa de l’executiva del partit.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut