Tant el PSE com el PNB han anunciat ja que presentaran la candidatura dels seus respectius candidats a ocupar la lehendakaritza. Li correspon al PNB, en ser la llista més votada, iniciar els contactes amb la resta de forces polítiques per tal d’intentar formar govern, però en qualsevol cas la decisió està a les mans dels socialistes, ja que les forces basques no sumen majoria absoluta. Caldrà veure per qui es decanta Patxi López, que ha assegurat que se sent ‘legitimat per liderar el canvi’ i que buscarà ‘els suports necessaris per ser el proper lehendakari’. Un acord a Euskadi que deixés fora del Govern al PNB complicaria l’aritmètica parlamentària a Madrid, ja que Zapatero deixaria de comptar amb els vots de PNB i CiU, ja que Artur Mas ja ha advertit en una entrevista a RAC1, que si ‘hi ha una pinça al País Basc’ el PSOE no tindrà el suport de la federació nacionalista al Congrés.
El suport de Rosa Díez, l’escó imprescindible que els falta a PSE i PP per aconseguir la majoria absoluta tampoc serà fàcil. Qui sí que ha anunciat el seu suport a la candidatura de Patxi López és el Partit Popular, així ho ha expressat la portaveu del partit, Soraya Saénz de Santamaría en una entrevista aquest matí a Catalunya Ràdio i el propi Mariano Rajoy ja va deixar clar durant la nit electoral que considera ‘un canvi de govern i un canvi de la manera de governar’ al País Basc. Així, va assegurar que la seva aposta és ‘Espanya, el País Basc, la Constitució, l’Estatut de Gernica. Apostem per la derrota d’ETA, per la llibertat i per un govern que sàpiga afrontar la crisi econòmica’.
Iñigo Urkullu, president del PNB, ha fet seva la tesi de Convergència i Unió de què ha de governar la llista més votada i confia en què ‘tots els partits hagin entès el missatge clar que ha emès la majoria i s’assumeixi el principi democràtic de respecte a la paraula del poble’. L’única sortida del PNB per mantenir-se en el govern passaria per un acord amb el PSE, així els nacionalistes ja han fet declaracions d’acostament recordant que ‘el PNB sempre ha apostat per enfortir el conjunt del sistema institucional del país’, però en qualsevol cas això passaria per la renúncia de Juan José Ibarretxe al càrrec de lehendakari.
L’absència de l’esquerra abertzale
Els resultats electorals han estat marcats per l’absència, per primera vegada, de l’esquerra abertzale. El vot nul que s’havia reclamat ha arribat a aconseguir més de 100.000 paperetes, fet que suposa un 8,8% del total de vots i que si es convertissin en escons podrien arribar a set. Així, sembla evident que els resultats estan condicionats per aquesta circumstància. En aquest sentit s’ha manifestat el president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha assegurat aquest diumenge al vespre que la il·legalització de l’esquerra abertzale radical ha ‘adulterat’ els resultats electorals. Al seu entendre, aquesta situació ha beneficiat ‘el bloc espanyol, format per PSE, PP i UPiD’.
