Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1053
La República

Les consultes de treballadors públics per assetjament a la feina s’han triplicat a la UGT de Lleida

La Federació de Serveis Públics de la UGT de les Terres de Lleida ha gairebé triplicat durant el passat 2007 el nombre de consultes de treballadors de la funció pública per assetjament laboral. Les consultes provenen de les diferents administracions, tant a nivell local com a nivell de l’Administració general de l’Estat i de l’Administració nacional, essent aquest nivell d’on més consultes s’han rebut, seguida per la local, tant de municipis petits com mitjans.

Redacció
Redacció 25/01/2008

Així s’ha passat de rebre una mitjana de 26 consultes el 2006 a les prop de 70 durant el 2007. segons el sindicat de Serveis Públics, aquesta dada ve a confirmar un fet ocult que és la presència latent en tots els nivells de l’administració de conductes que poden arribar a derivar en un assetjament moral en la feina com és el desvalor de la treballadora o treballador, ja sigui per motius d’edat, de situació personal o fins i tot de situacions de gènere.

Una altra dada significativa que se’n desprèn de les consultes fetes és el llarg període de temps que s’ha de suportar les accions i relacions que s’estableixen amb l’assetjador i l’assetjat, essent les més comunes les que s’estableixen entre superiors i subordinats, i essent les menys corrents l’assetjament entre companys del mateix rang laboral.

UGT considera que situacions com la que s’ha donat en el Servei de Carreteres del Departament d’Obres Públiques i que ha derivat en un procés penal per atemptar presumptament contra la llibertat dels treballadors, és una mostra de coratge per part de la denunciant i alhora una mostra clara d’infecàcia i d’inhibició per part del Departament en el tractament de la problemàtica referida, perquè, tenint a les seves mans els mecanismes per solucionar crisis d’aquesta entitat, espera que sigui un tercer, en aquest cas un jutge, el que determini si les persones imputades són o no realment responsables de les seves actuacions tant en quan responsables directes del personal al seu càrrec.

També resulta sorprenent que en situacions similars l’esmentat Departament difereixi en el seu criteri de resolució quan a un Cap del Servei a Tarragona va procedir al seu cessament, sense necessitat d’arribar als extrems del cas de Lleida, on la situació ha derivat en el punt actual.

Una altra conclusió a la que s’arriba des del sindicat és que potser no tots els Caps dels serveis que tenen responsabilitat respecte treballadors subordinats seus, tenen les suficients habilitats per tenir persones al seu càrrec, amb la qual cosa porta a pensar que, amb tota certesa, les proves de selecció d’aquests càrrecs de comandament, basades més en l’aportació de mèrits que de capacitat reals de lideratge, no s’ajusten als perfils de persones adequades per la direcció de Recursos humans; la qual cosa, suposa la necessitat d’un replantejament en la selecció d’aquests comandaments.