Els milers de persones que van fer possible la victòria d’Ada Colau a les darreres eleccions municipals Barcelona, avui ja no compten a l’hora de decidir les polítiques de l’alcaldessa, se’ls ha tret de sobre de manera bruta i sense contemplacions. El projecte global avui ja es un projecte personal, uns pocs, alguns d’ells amb molts anys a la vella política prenen les decisions.
Un centenar de persones vinculades moltes d’elles a ICV_EUiA i amb una llarga experiència controlen les decisions de CatenComú, i al capdavant hi ha un funcionari de confiança d’Ada Colau, Xavier Domenech, que dirigeix l’operatiu per intentar deixar fora del referèndum a l’alcaldessa de Barcelona, que com diuen “els seus” està molt preocupada per evitar que l’inhabilitin si s’acosta massa als independentistes.
Colau s’ha adaptat ràpidament a la vella política, ha omplert de càrrecs de confiança l’Ajuntament i altres institucions amb personatges vinculats a ICV i als socialistes, ha cedit poder a la vella política de les esquerres que van esmorteir el país durant part dels anys de la transició, a canvi d’un cop de mà en la gestió, que no és precisament el plat fort dels comuns.
Ella ha adaptat el seu discurs populista a la vella política, ha ampliat la despesa en publicitat institucionals fins a límits inimaginables a canvi de comprar les voluntats editorials, d’aquesta manera aconsegueix que el dilluns passat (novè dia de vaga al Metro) El Periódico l’entrevisti i no li pregunti per la vaga.
Avui el darrer projecte polític de Colau, Catalunya en Comú, quasi no té militants, té una amplia estructura de càrrecs provinents de la vella política sota les ordres estrictes del nucli dur de Colau que li riu totes els gràcies i que intenta que el procés fracassi per aconseguir una convocatòria d’eleccions autonòmiques, el seu somni per aconseguir fer el salt a la política espanyola.
Ara toca reaccionar a l’engany perpetrat per Ada Colau i els seus, i cal sortir a denunciar aquesta estratègia d’engany del moviment personal de l’alcaldessa de Barcelona, vist el fracàs de la política d’amabilitat de certs sectors independentistes cal passar a la contundència. Com deia Bernat Dedéu caldrà a lo millor “okupar” l’Ajuntament de Barcelona en demanda d’urnes, i fer una pressió constant en aquest sentit a tots els actes que faci el govern municipal, i sobretot “ni aigua” a la governabilitat de Barcelona sinó garanteix la col·laboració municipal per a la celebració del referèndum.
