El Fòrum Espai Català de Premsa, que vol reflexionar sobre els reptes immediats de la premsa escrita, tant pel que fa a premsa comarcal i local com a publicacions periòdiques, i està organitzat per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, amb la col·laboració de la Fundació Espai Català de Comunicació i Cultura, s’ha inaugurat aquest dilluns amb les intervencions d’Ernest Benach, el president de l’APPEC; Lluís Gendrau, i Christopher Dickey.
Encara que el plantejament de la seva conferència era la premsa de paper, Christopher Dickey s’ha traslladat al camp de la xarxa per abordar les possibilitats d’aquests mitjans informatius, demostrant que el futur és a Internet, més que en les tradicionals edicions, que s’estan allunyant de l’objectiu d’augmentar tiratges, pels elevats costos de la distribució, per anar cap a un ‘target’ més delimitat.
Basant-se en el gran èxit de la campanya d’Obama a la xarxa, Christopher Dickey ha lloat les possibilitats de les versions digitals, que en contra de les prediccions de fa uns anys que deien que serien arrasades pels blocaires i el periodisme ciutadà, han superat les amenaces externes perquè ‘els blogs no han substituït els principals mitjans de comunicació’. Al contrari, Dickey creu que molts blocaires no sobreviurien sense les grans capçaleres.
Així que la supervivència del paper passa per Internet, on els mitjans han de ser capaços de generar beneficis, en part a través de la publicitat, però també amb la incorporació de serveis de pagament. A banda d’això, el periodista també s’ha referit a una cimera sobre aquesta problemàtica a la Universitat de Nova York per explicar que els mitjans poden cobrar preus més alts als lectors quan ‘tenen una imatge clara del mercat al que es dirigeixen’.
Construcció de l’espai comunicatiu català
En la seva intervenció, el president del Parlament ha reptat els assistents a ‘no perdre més temps’ en l’escomesa de construir un espai comunicatiu català i a veure Internet com una oportunitat. Al seu parer, es tracta d’una ‘qüestió massa sensible pel sistema d’organització polític, econòmic i cultural’ per deixar-la en mans de ‘grups de comunicació que no tenen una idea de país, o que potser la tenen, però no coincident’, en referència als grups empresarials que operen a Catalunya, ‘sense un compromís amb la identitat catalana’.
A banda de defensar que l’ús del català hauria de ser una aposta estratègica, Benach ha citat les noves tecnologies i Internet com a camí per a la ‘consolidació cada dia més urgent d’un espai de comunicació català sòlid i útil’. Sobre la presència de la llengua a Internet, Benach ha dit que no té clar que la societat sigui conscient del que s’ha aconseguit, uns avenços en la normalització de l’ús de la llengua que també veu en el creixement de lectors de premsa gratuïta en la llengua del país.
Segons dades de l’últim baròmetre de la comunicació, la premsa comarcal és la més llegida, una premsa que segueix un ‘model industrial propi i arrelat al territori’. Però a aquestes dades cal sumar-hi l”empenta de l’empresariat català’, en opinió de Benach, que creu que ‘el mercat i el públic hi són’ i ara cal ‘reivindicar la presència de més productes en català’.
