[Lectures d’estiu] LA BIBLIOTECA DELS LLIBRES REBUTJATS

David Foenkinos
 
Traducció de Mercè Ubach
Edicions 62
Barcelona, 2017
280 pàgines
18,90 €
 
L’escriptor francès David Foenkinos, publica en català La biblioteca dels llibres rebutjats, una història que ens situa en un poblet francès, amb un bibliotecari, amant dels llibres, que crea una secció de llibres rebutjats, és a dir, de llibres que mai han estat publicats i han estat bandejats per les editorials. Són els mateixos autors els que han portat personalment el seu llibre nonat.
 
La història ficticia, té un reflex en la vida real amb la Brautigan Library de Vancouver, que va crear l’escriptor Richard Brautigan, a partir de la seva pròpia experiència en el món de les lletres.
 
A partir d’aquesta biblioteca situada en un poblet de la Bretanya francesa, es desenvolupa una trama plena de suspens i investigacions i molts llibres i històries d’escriptors i editors. Una editora de París rep un original que vol publicar, però descobreix que, aparentment, l’autor no ha escrit mai res i que fins i tot la seva família afirmava que no només mai no havia llegit cap llibre a la seva vida, sinó que només redactava la llista de la compra per a la pizzeria que portava.
 
 El llibre però és una relat meravellós, un tendra història d’amor, que sembla basada en fets reals. Un periodista decideix investigar i arriba a la biblioteca dels llibres rebutjats i converteix la trama en un relat de suspens literari. El llibre de l’autor desconegut serà tot un èxit de vendes i també a nivell mediàtic a França. Editors, periodistes, intel·lectuals tenen el seu espai en la narració, que ens situa en un món editorial com el francès, important i ple se singularitats.
 
El relat és encisador i sentimental, ple de moments divertits i d’altres de dramàtics, i tot i que aparentment sembla parodiar o posar en evidència el funcionament de les grans editorials i la fabricació dels llibres de l‘any, el cert és que tot plegat esdevé una gran declaració d’amor al llibre i les seves circumstàncies. Això sí a ritme de suspens, intriga i somriures.
 
I al final queda la sensació que hi ha històries que són tan meravelloses que per força han de ser reals.
 
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967