Una prima que es manté malgrat la “inestabilitat” parlamentària castellana
Afirmacions com les que fa l’expert en assumptes borsaris, Luis Benguerel: “Para lograr tener una prima de riesgo baja, por necesitar no necesitamos ni tener Gobierno, sólo nos hace falta tener a Draghi […] y o bien no tener Gobierno o bien tener a uno que no se desmadre con el gasto público. No era muy difícil.”, són fruit de l’observació de l’evolució de la prima de risc, i l'evolució de la rentabilitat dels bons a 10 anys a l’Estat espanyol després de les eleccions del 20 de desembre.
L'economia no diferencia si Rajoy mana o no
La teòrica inestabilitat econòmica que es podia desencadenar amb l’espectacle de la investidura espanyola, sembla ser que finalment no s’ha produït, ja que l’economia internacional ha ‘desconnectat’ de la política espanyola. La prima de risc s’ha mantingut estable i seguint la tendència que portava el 20 de desembre d’estabilitat. L’ÍBEX35 tancava avui amb una prima de 128 punts, un xifra similar a la dels 127 punts amb la que s’obria la Borsa espanyola el dia després de les eleccions (127). Pel que fa a la rentabilitat dels bons a 10 anys, la situació és la mateixa.
Les coses només es fan malament a Catalunya
Tanmateix, els poders fàctics espanyols s’entesten a afirmar que la inestabilitat real és la que està produint Catalunya, que tampoc ha generat cap problema després de 3 mesos debatent la investidura. Aquesta tarda el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, intentava inculcar al president Puigdemont aquesta idea de “la desconnexió crea incertesa als mercats” o “Estem acostumats a l'ordre constitucional, no a la desobediència”, però el cert és que l’economia internacional passa –de moment- dels afers interns de l’Estat espanyol, per molt que el Pont Aeri s’esforci a demonitzar Catalunya, o possibles governs alternatius al PP a Espanya.
