Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Lecha(CUP): “Vaig córrer davant dels Mossos a Can Vies”

Gerard Sesé @gerardsese .- ‘Estic afònica’ em comenta. ‘I el que t’espera!’. Li replico. Fa sí amb el cap. Comença a veure el gran embolic on s’ha ficat: presentar-se a l’alcaldia de Barcelona per a la CUP. María José Lecha González, de 57 anys, viu al Fort Pienc. Treballa d’administrativa a l’Hospital de Sant Pau des de l’any 1975. És activista sindical de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC–IAC), membre del comitè d’empresa i del grup de Sanitat de la CUP. Va formar part de l’Assemblea dels Drets Socials de l’Eixample i és sòcia del Casal Independentista de l’Eixample–La Cruïlla, on, algun cop, ella mateixa m’ha servit una cervesa. Comencem!

Redacció
Redacció 13/05/2015

Sovint et presenten com una persona novella en política. Però no és cert. Almenys en primera línia: portes molts anys fent feina a sindicats, AMPES, 15M… Tens experiència…

Sí, ja no només per la trajectòria sinó també per l’edat. Vaig començar des de molt joveneta i he anat fent política de la manera com nosaltres l’entenem: participant en la societat i en la vida activa de la comunitat. Fins i tot aquell que no fa res i en silenci acata tot el que li ve també està fent política. He fet una política activa però no institucional. Vaig parar durant un temps, com moltes altres dones que, quan hem tingut fills, hem hagut de frenar; en el meu cas personal quan vaig tenir els fills adolescents…

Van requerir més atenció…

Tenir-te al costat sense que es noti… acompanyar-los. Després ja em vaig incorporar a una activitat sindical a l’Hospital de Sant Pau deixant el món de l’ensenyament. En aquest hospital s’hi han viscut moltes lluites, com la de Puig Antich, imagina’t!

I què t’ha fet decidir presentar-te per la candidatura de la CUP a Barcelona? Passar a primera línia de foc?

No hi estic d’acord amb aquesta expressió de ‘primera línia de foc’.

No? Per què?

Perquè a la primera línia de foc hi són els companys i companyes que avui mateix estan aturant un desnonament. Jo ara participo en un altra tipus d’activitat política a les institucions perquè la primera línia de foc pugui entrar a l’Ajuntament. Si et refereixes a que ara estaré més als mitjans de comunicació, és una realitat. Però això no vol dir res, realment hi ha molta gent al darrera que fa molta feina, que organitzen els actes, les trobades, que aturen desnonaments… el dia a dia anònim és la veritable línia de foc.

Però la feina que has fet fins ara, que en podríem dir ‘política de guerrilla’…

(riu) Sí… cert.

…és molt més agraïda que entrar a un partit polític. Hi ha més tensió, estira i arronses, cops de colze…

Hi ha tensió, clar. Perquè estic davant dels mitjans, com ara amb tu, que jo no hi estic acostumada. Sí que m’havien fet entrevistes però coses molt concretes i esporàdiques que jo portava vivint cada dia. En aquest sentit sí que és diferent… com, per exemple, les càmeres: és una cosa nova per a mi. També és cert que hi ha àmbits on portes la lluita del carrer i que crea tensió.

Portes tot el pes de la campanya?

Gens, la nostra candidatura és molt plural. Gent molt activa que surten menys als mitjans de comunicació però que fan debats, xerrades… Som una candidatura coral i això dóna tranquil·litat.

I t’has dit a tu mateixa… 'va ara és el moment, em presento!'.

En aquest enllaç la resta de l'entrevista