La repetició del procés permetrà que en aquesta ocasió els dos acusats puguin declarar en català amb la presència d’un intèrpret a la sala, tal com estableix la resolució que va anul·lar el primer procés, i que en aquest segon judici no es reprodueixi la situació ‘d’assetjament lingüístic’ i ‘humiliació’ que, segons Benet Salellas, es va donar quan es va impedir a Roura i Stern utilitzar el català.
Segons Salellas, l’estratègia de la defensa serà calcada a la del primer procés. Les declaracions efectuades en el transcurs de la fase d’instrucció i les proves són les mateixes. En aquesta ocasió, però, espera que el procés permeti entrar al ‘fons de l’assumpte’ que, segons ha apuntat, és el dret a la llibertat d’expressió i de participació política.
La repetició del judici és fruit de l’anul·lació del primer procés dictada per la Sala Penal de l’Audiència Nacional a instàncies d’un recurs de la defensa. Els magistrats van acabar per determinar que, en negar un intèrpret, el jutge José María Vázquez Honrubia, ‘va impedir de manera efectiva que les parts i el propi òrgan judicial’ entenguessin les declaracions de Roure i Stern i es va ‘desentendre’ de les manifestacions dels dos acusats considerant que no havien volgut declarar. La resolució considera que ‘és una garantia del dret de defensa’ utilitzar la llengua materna.
El text qualifica ‘d’incidències rellevants’ les diferents actituds que va defensar el jutge com per exemple deixar-los contestar en català en un principi o fer-los contestar si o no a les preguntes fetes per la defensa i la fiscalia. També assenyalen que tant la defensa dels dos joves com el ministeri fiscal van sol·licitar la presència d’un intèrpret.
