Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

L’Audiència Nacional estudiarà dilluns la petició de Tura sobre l’ús del català

La Sala de Govern de l’Audiència Nacional estudiarà dilluns la petició de la consellera de Justícia, Montserrat Tura, sobre l’ús del català en aquesta institució després que en el judici contra els dos joves acusats de cremar fotografies del Rei en un acte a Girona el magistrat José María Vázquez Honrubia negués a Jaume Roura i Enric Stern la possibilitat de declarar en la seva llengua. Aquest dijous el president de l’Audiència Nacional, Carlos Dívar, ha traslladat la carta a la Sala de Govern, que l’ha inclòs en l’ordre del dia de la reunió de la pròxima setmana.

Redacció
Redacció 22/11/2007

Tura va enviar la carta al president de l’Audiència Nacional, Carlos Dívar, després que en el transcurs del judici el magistrat negués als condemnats la possibilitat de declarar en català i fins i tot suspengués el procés durant uns minuts per la negativa d’Stern i Roura a canviar d’idioma. Segons el magistrat, com que els condemnats ‘entenen perfectament el castellà’ i la Constitució estableix el ‘dret i el deure de conèixer el castellà’, no era necessària la presència d’un intèrpret.

Davant la insistència d’Stern i Roura, el jutge va considerar la seva declaració ‘com si haguessin estat en silenci’ i va demanar al fiscal que els fes preguntes que es poguessin contestar amb un ‘sí’ o un ‘no’ perquè, d’aquesta manera, els entengués ‘tothom’. Es tracta d’un fet que no es produeix quan els acusats declaren en altres idiomes, en què s’habilita un traductor.

Tot plegat va portar la defensa de Benet Salellas a protestar enèrgicament i a anunciar que recorrerà un judici ple d’irregularitats. Salellas va preguntar al jutge com li era possible dictar sentència condemnatòria sense haver entès les declaracions dels seus clients. Fonts de l’Audiència Nacional apuntaven més tard que el jutge havia actuat emparat en la jurisprudència del Tribunal Constitucional que estableix que tan sols és necessari un intèrpret en els casos en què l’acusat no entengui el castellà.

En la seva carta, Tura va demanar al president de l’Audiència Nacional que posi en marxa les mesures necessàries perquè els imputats puguin expressar-se en la seva llengua en aquesta institució. En declaracions efectuades ahir, la titular de Justícia, que va qualificar la situació de ‘lamentable’, i va recordar que ‘les persones tenen dret a dirigir-se a la justícia en la llengua que els hi és pròpia’. L’absència de traductors -va dir- no pot ser un problema perquè se’n poden buscar o l’administració catalana els en pot cedir’.

Segons la consellera, l’Audiència Nacional és una institució de caràcter general, on són jutjats ciutadans d’arreu de l’estat espanyol per determinats tipus de delictes i ‘hauria d’estar preparada per rebre els ciutadans en totes les llengües oficials, també el català’. Aquestes persones, va recordar ahir, no han triat anar a l’Audiència, sinó que s’hi han vist obligats.