La decisió de la Secció Divuitena de l’Audiència ratifica la decisió d’un jutjat de Granollers (Vallès Oriental) que el 2005 va acordar l’extinció de la pensió compensatòria que José Luís J.M. passava a la seva exdona des que es van separar el setembre del 2003, ja que aquesta va iniciar uns mesos després una relació estable amb un altre home i la jutge de primera instància va considerar provat que convivien junts, malgrat que ells ho van negar.
L’Audiència de Barcelona considera que, “davant del rigorisme exigit antany i atesa la realitat social del moment”, la convivència conjugal a la qual es refereix el Codi de Família català -que estableix que la pensió es retirarà quan la persona que la rep convisqui maritalment amb una altra- “s’ha d’entendre com tota aquella que es doni una relació sentimental de parella amb aires de certa estabilitat, sense necessitat de conviure de manera permanent i, menys, en el mateix habitatge”.
Per a la Secció Divuitena, el que ha de prevaler a l’hora de considerar marital una convivència “no és el simple fet de residir sempre junts dos membres de la parella, sinó l’existència d’una relació afectiva o sentimental entre tots dos, és a dir, la voluntat d’aquests de ser o de constituir una parella estable”.
Això, segons el Tribunal, passa “a tots aquells casos de parelles que, tot i que cadascun dels components de la parella habiten en el seu propi domicili o en què comparteixen habitatge només durant alguns determinats dies, gaudeixin dels elements de sentiment d’exclusivitat afectiva i estabilitat emocional amb vocació de continuïtat”.
