Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

L’Associació d’Expresos Socials destaca Catalunya com a pionera en la memòria històrica dels homosexuals i transexuals

El president de l’Associació d’Expresos socials, Antonio Ruiz, ha destacat que Catalunya és ‘capdavantera’ en recuperar la memòria històrica de totes aquelles persones que durant el franquisme van ser perseguides, agredides i detingudes per la seva homosexualitat o transsexualitat. Ruiz, que ha fet d’interlocutor amb el govern espanyol per obtenir indemnitzacions per aquest col·lectiu, ha destacat que fa dos anys es va començar a enretirar i traslladar a l’Arxiu Nacional de Catalunya els expedients de totes aquelles persones gais, lesbianes i transsexuals que van ser empresonades en virtut de la llei de ‘vagos i maleantes’ i la de ‘peligrositat social’; mentre que altres comunitats autònomes han iniciat aquest procés fa set mesos.

Redacció
Redacció 19/11/2007

Sota el títol ‘Els col·lectius de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, 1970-1980’ el Grup d’amics Gais (GAG) i la Coordinadora de la Memòria Històrica han unit esforços per exposar el testimoni de moltes persones que van ser també víctimes del règim franquista per la seva condició sexual.

Per primera vegada, s’han aplegat diversos testimonis que han explicat la seva tràgica experiència en un acte celebrat aquest dissabte al vespre a Barcelona i que comptava amb el suport de la direcció general de la Memòria Democràtica de la Generalitat.

Entre aquestes hi havia el sacerdot i excarmelita Antonio Roig, suspès de la seva condició religiosa ‘ad divinis’ l’any 1978. Ha explicat que ell mai ha estat ‘un mal cura’ però el que el va perjudicar va ser decidir fer costat als homosexuals, que encara en aquella època no estaven ben vistos, i menys per l’Església catòlica.

Precisament, el paper de l’Església en algunes acusacions i posteriors detencions ha estat un dels aspectes que s’ha volgut tractar en la xerrada. ‘Funcionava com una Inquisició’ ha assenyalat el president d’honor de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (CGL). El mateix Antonio Ruiz ha dit que va ser una monja qui el va denunciar al 1976 a la brigada criminal per ser gai, i que això el va portar fins a la presó de Badajoz, on va estar-hi tres mesos.

Per la seva part, Jordi Griset ha aportat el seu esfereïdor testimoni del tractament que va haver de seguir, per imposició de la seva família, per tal de ‘curar’ la seva homosexualitat. El qüestionable mètode, aplicat per psiquiatres, consistia en posar electrodes al suposat malalt, i aplicar-li descàrregues elèctriques quan se’l mostrava una diapositiva amb un home en banyador. Les imatges s’alternaven amb les de dones despullades, on no hi havia cap descàrrega.

Sens dubte, el cas dels transsexuals va ser especialment dramàtic durant la repressió franquista ‘i és que no podíem dissimular la nostra condició’, ha explicat Justine Abellán. Aquesta transsexual ha declarat que ella i algunes companyes van viure autèntics ‘escarnis’ per part de la societat i especialment dins les presons. ‘El cos de guàrdia disfrutava molt a costa nostra’, ha arribat a declarar en referència als abusos sexuals que patien als centres penitenciaris.

Properament, aquests i altres testimonis es reuniran en un llibre i en un documental. Un pas important aconseguit fins el moment, però, ha estat l’aprovació per part de les Corts d’una partida pressupostària de dos milions d’euros per indemnitzar als homosexuals i transsexuals que van ser represaliats pel franquisme.

Malauradament, es preveu que seran només una cinquantena de les prop de 4.000 víctimes que van haver-hi que rebran les compensacions. La mort de molts d’ells i el fet que d’altres no vulguin revelar la seva condició sexual o la seva estada la presó redueix considerablement la xifra d’indemnitzats.