El comissari de la mostra, Julià Guillamon, ha destacat que la mostra és com la literatura de Monzó: divertida, distreta i variada. ‘Volíem que no fos una exposició del culte a la seva personalitat, sinó que expliqués que el Monzó, com a escriptor, ha estat una espècie de sismògraf de la realitat contemporània, de la ciutat i del país’, ha explicat Guillamon.
Al seu torn, Monzó ha declarat que fa anys li van proposar de fer una mostra sobre ell. ‘Jo vaig dir, bé, que vols que digui’, ha dit irònicament l’escriptor en la presentació de l’exposició. Això va comportar durant els últims sis mesos, segons Monzó, una intromissió constant d’un individu dins de casa seva. ‘Em regirava tota la casa, mirava els calaixos, demanava dades de tot, total, que si estàs jubilat i no tens res a fer, et distreus, però jo volia llegir’, ha comentat amb to sarcàstic.
La mostra de l’obra de Monzó te un primer recorregut situa a l’escriptor en el context de la seva època, en contacte amb l’obra d’altres creadors. En el segon recorregut, es presenten les fonts d’inspiració, les motivacions profundes i els models literaris. Per construir aquest doble circuit s’ha demanat col·laboració a artistes com Robert Llimós, Carlos Pazos o Perico Pastor; fotògrafs com Ferran Freixa, María Espeus o Marc Vila, il·lustradors i diversos dissenyadors com ara Andreu Balius, Miguel Brieva, Max, Ramon Enrich, Leonard Beard, Arnal Ballester, Pisu, Marc Vicens, Albert Planas i America Sanchez. També han participat de la mostra professionals de la ràdio i la televisió com Miquel Calçada, Toni Soler, Mònica Terribas o Martina Klein.
L’exposició ensenya una imatge global de Monzó, des dels orígens familiars modestos fins a la consagració internacional a la Fira de Frankfurt del 2007. A més, pretén explicar la seva evolució en paral·lel a les transformacions que han viscut Barcelona i Catalunya. Monzó apareix així com un extraordinari fabulador, observador minuciós de la condició contemporània.
