Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

L’article del lletrat major del Parlament que contradiu el que publica avui

El lletrat major del Parlament de Catalunya, Antoni Bayona, ha qüestionat la legitimitat del referèndum unilateral de l'1-O en un article publicat a la Revista Catalana de Dret Públic de Catalunya titulat 'El futur polític de Catalunya: el paper del Parlament', que ha avançat 'La Vanguardia'. Bayona posa en dubta les bases jurídiques de l'estratègia independentista i considera que el procés es contradiu entre el principi democràtic i el de legalitat. “No sempre hi ha una línia clara de continuïtat i coherència”, subratlla el lletrat major, que també qualifica d’error” considerar l'estat espanyol com un Estat “autoritari”.

Redacció
Redacció 20/07/2017

Ha rebut pressions el Sr. Antoni Bayona? Que ha canviat per contradir un article seu de signe contrari? Ha vist la llum?

El “dret a decidir” i els valors fundacionals de la Unió Europea

8. Conclusions del Sr. Bayona en aquest article del 2014

1. La negativa sistemàtica de l’Estat a permetre la realització d’un referèndum consultiu o qualsevol altra consulta al poble de Catalunya sobre el seu futur polític col·lectiu es podria considerar una actitud política contrària als valors fundacionals de la UE, quan es tracta d’una aspiració política legítima que té el suport majoritari de la societat catalana (expressat especialment en les darreres eleccions al Parlament), i la realització d’una consulta d’aquesta naturalesa no és impossible en el marc de la Constitució, d’acord amb el que es desprèn de la recent STC 42/2014, de 25 de març.

2. La negativa de l’Estat a prendre en consideració la proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de la competència per convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya i l’advertiment que no és possible fer cap mena de consulta per conèixer l’opinió Antoni Bayona Rocamora REAF núm. 20, octubre 2014, p. 132-173 170 del poble de Catalunya sobre el dret a decidir posa en evidència un greu dèficit a l’Estat espanyol que afecta el principi democràtic i el dret que tenen les minories a expressar-se en un assumpte d’especial transcendència social. Aquest dèficit es fa encara més evident quan no s’ofereix cap via ni possibilitat perquè el dret a decidir es pugui expressar com a aspiració política i social, malgrat haver constatat en processos electorals previs que una majoria social així ho demana i quan no existeixen obstacles constitucionals clars i evidents que ho impedeixin.

3. Aquesta situació podria posar en risc els valors fundacionals de l’article 2 TUE i justificaria traslladar aquesta preocupació a les institucions europees, per tal que considerin i avaluïn la situació creada i puguin adoptar, en conseqüència, mesures tendents a corregir-la i a prevenir que degeneri en un conflicte polític i social greu. Aquestes mesures podrien tenir com a objectiu primordial facilitar un acord entre les parts perquè el dret a decidir es pugui expressar.

4. Aquesta intervenció resulta compatible amb l’interès creixent que les institucions europees estan mostrant per preservar els valors comuns europeus i per establir instruments de control i seguiment preventius i preliminars a l’aplicació de l’article 7 TUE. Això no descartaria en darrera instància, en funció de com evolucionin els esdeveniments, la possibilitat de demanar a les institucions europees (Parlament, Comissió o Consell) l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 7 TUE.

5. Atesa la naturalesa que té el dret a decidir, les vies de garantia dels valors comuns europeus que es poden veure afectats pel capteniment de l’Estat espanyol se circumscriuen al pla polític, sense que hi hagi arguments jurídics prou sòlids per demanar el seu emparament davant el TJUE.