‘Vull assassinar la pintura’, va dir Joan Miró el 1927 encetant així una dècada crucial per la seva carrera en la que abandona la via de l’abstracció lírica i se centra en les ‘construccions’ en tres dimensions i en les escultures objecte. Aquesta declaració és també el punt de partida de l’exposició que el dia 2 de novembre s’inaugura al Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA).
La mostra, comissariada per Anne Umland, analitza la trajectòria de Joan Miró durant el període del 1927 al 1937. L’exposició explora dotze de les sèries d’aquesta dècada que s’inicia amb un grup d’obres damunt tela del 1927 i finalitza amb ‘Natura morta del sabatot’ (1937), una obra de colors àcids i formes desfigurades.
Durant la dècada dels anys 30, Miró va abandonar els mètodes convencionals de pintura o, en les seves paraules, els va ‘matar, assassinar o violar’ per afavorir una forma d’expressió més contemporània. Els colors àcids, la desfiguració grotesca, l’heterogeneïtat estilística i l’ús de materials resistents són les seves armes.
‘És una nova exposició per un nou Joan Miró’, diu el seu nét Joan Punyet Miró. ‘Són obres que la gent tenia per agressives i radicals’, argumenta Punyet per explicar perquè s’havia trigat tant en mostrar aquesta faceta del seu avi.
