El The New Yorker afirma que quan Cervantes va escriure la novel·la, “s’estava fent gran i estava perdent la paciència, amb ell mateix i, probablement, amb Espanya”. La publicació diu que tot i les crítiques, l’Estat l’ha utilitzat políticament quan ha tingut problemes: per exemple, davant la vergonya del desastre del 98 a Cuba, l’escriptor Miguel de Unamuno trobava en El Quixot el destí de l’ànima espanyola. Segons el setmanari, això també va passar durant el franquisme: “La gran obra de Cervantes va ser la cola que mantenia units els valors en descomposició de l’Estat”.
Ara, amb la notícia de la possible trobada del cadàver de l’escriptor, el The New Yorker dóna a entendre que Espanya torna a desviar l’atenció amb l’autor que menys s’estimava les elits del seu país. A més, no dubta que la situació de l’Estat és molt dolenta: “L’alt índex d’atur i el fracàs fiscal no només mantenen la gent enfadada, sinó que deixen Espanya el segon de després de Grècia com a economies amb més potencial per desfer la Unió Europea”. L’article també aventura que el rebombori de les restes de Cervantes faran explotar l’autor turísticament.
