L’AMB va organitzar el passat 14 de desembre, de la mà de la Fundació Fòrum Ambiental, la jornada “Ecoinnovació en el sector agroalimentari: reptes i oportunitats per a la competitivitat econòmica metropolitana”.
Aquesta trobada ha servit per explorar les iniciatives més punteres pel que fa a la resolució dels problemes que afronta el territori metropolità en relació a les activitats agroalimentàries. Aquestes estratègies són fonamentals per a la millora de la salut, tant dels ciutadans com del medi ambient, a banda de contribuir al desenvolupament social i econòmic.
La jornada es va centrar a l'entorn a la presentació de l’estudi “Sector alimentario: tendencias en ecoinnovación”. L’informe, del quan l’AMB és la impulsora, conclou que la producció agrícola mundial s’ha triplicat entre 1960 i 2015 com a conseqüència de l’augment de població i la millora de la tecnologia, i que el sector de l’alimentació s’ha globalitzat i industrialitzat, incrementant-se el consum d’aliments processats, preparats i envasats. Per evitar els riscos que això comporta, és necessari que el sector adopti les dinàmiques de l’economia circular.
La problemàtica principal a nivell ambiental té diversos vessants:
·El sector agroalimentari és un gran consumidor de recursos: utilitza un terç de tota l’energia disponible a nivell mundial, i d’aquesta, només un 25% es destina a la producció d’aliments, sent la resta dedicada a processament, envasat i distribució. A més, un 85% de tota l’aigua dolça consumida per l’ésser humà és per al rec de conreus, i un 33% de tota la terra cultivada ho està de forma poc sostenible, causant unes pèrdues de 310.000 milions de dòlars anuals.
·Gran contribució al canvi climàtic: el 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen del sector agroalimentari. Produir 1kg de carn de boví n’emet la mateixa quantitat que viatjar 257km en cotxe.
·Generació de residus: els aliments malbaratats a nivell mundial se situen en un 33% de la producció total, un 80% de les empreses alimentàries envasen els seus productes, augmentant així la producció de residus.
A banda, també està esdevenint un problema l’ús generalitzat de pesticides químics i antibiòtics, que acaben perjudicant la salut de l’ecosistema i de les persones.
Millorant la salut del planeta: idees innovadores
Durant la jornada es van exposar diverses iniciatives que ajuden a revertir la situació per mitjà de pràctiques sostenibles dins del territori metropolità.
Una d’elles és l’associació Espigoladors, dedicada a recuperar els excedents agrícoles que, per no complir amb els requeriments estètics, no es poden vendre als comerços convencionals, però són perfectament vàlids a nivell nutricional i gastronòmic. Aquests aliments, molts d’ells provinents del Parc Agrari del Baix Llobregat, són recollits i transformats en productes com melmelades i conserves vegetals, sota la marca Es Im-perfect. D’aquesta manera s’evita el malbaratament d’una gran quantitat d’aliments. L’associació també aporta un valor social, ja que una part dels aliments recuperats es destinen a entitats benèfiques, públiques i privades, de distribució d’aliments per a persones en situació vulnerable.
Un altre dels casos exposats és el de l’empresa Hemav. Impulsora de la denominada “agricultura de precisió”, ha aplicat les últimes tecnologies al conreu d’aliments. Mitjançant l’ús de drons, per exemple, és possible digitalitzar una parcel·la de cultiu, de manera que el productor té una radiografia constant de l’estat del camp, la qual cosa li permet regar i fertilitzar selectivament, estalviant una gran quantitat d’aigua al medi.
Encara un altre cas d’èxit és el de l’empresa Aquapioneers, que desenvolupa solucions per generar els aliments a la pròpia llar. Així, ha ideat un aquari i un petit hort que se serveixen l’un de l’altre per sobreviure; les plantes purifiquen l’aigua i els peixos, al seu torn, fertilitzen les plantes amb el seu rebuig.
Totes aquestes iniciatives i fins a 45 més han quedat plasmades a l’estudi impulsat per l’AMB, en la qual també hi figuren projectes de grans empreses com Nestlé i Danone. Així, des de noves tecnologies com la impressió de pasta amb impressores 3D per a fer-la més fàcilment empaquetable fins a la fabricació d’envasos d’aliments a partir del rebuig d’aquests propis aliments, formen part de les noves estratègies per assegurar, dins del territori metropolità, un desenvolupament tant social (assegurar una bona alimentació), com mediambiental (evitar l’excés en el consum d’energia i la generació de residus) com econòmic (fomentar la competitivitat del sector agroalimentari i evitar les grans pèrdues causades pel malbaratament).
