Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

Ara mateix (22H) piulada massiva #dimissióAnaPastor

Que les inversions als ports catalans han anat caient durant els darrers anys en favor d’altres ports com ara el de València, gràcies a la discriminació dels governs espanyols, és una evidència que avui es torna a constatar amb vilesa. La pugna per aconseguir inversions per fer arribar la línia de tren a l’enclavament marítim barceloní o al tarragoní ha donat pocs fruits i amb molts retards. Els empresaris xinesos han demanat més inversions, i la indignació ha esclatat quan ha transcendit que, en ple segle XXI, la multinacional Daimler ha descartat el port tarraconense per no disposar de vies de tren d’ample europeu.

Redacció
Redacció 08/04/2015

La convocatòria, avui a les 22h

Aquesta nit hi haurà una piulada massiva que buscarà el trending topic per denunciar la ineficiència, la displicència i la vergonya del govern espanyol amb el Port de Tarragona, i per extensió el de Barcelona. L’impulsor de la iniciativa (mitjançant missatges privats a twitter, per no utilitzar abans el hashtag) és l’empresari Joan Canadell, que també exigeix al conseller Santi Vila que demani immediatament la dimissió de la ministra responsable de Foment, Ana Pastor. La piulada està prevista per aquesta nit a les 22h, sota el hashtag (#)dimissioanapastor.

La pèrdua d’inversió i d’oportunitats

La gota que ha fet vessar el vas ha estat la notícia que s’ha conegut recentment, i que coneixíem via el Diari de Tarragona, que explicava que les instal·lacions del Port de Tarragona han estat descartades per la multinacional Daimler perquè l’accés ferroviari no disposa d’ample de via europeu. El grup alemany pretenia exportar anualment més de 200.000 vehicles cap a l’Orient Mitjà a través d’un port europeu.

La pèrdua de l’oportunitat de poder generar molts llocs de treball, i d’atraure una empresa internacional que ja havia mostrat interès per les instal·lacions tarragonines, és un cop de mall fort contra l’economia de la ciutat imperial. Que l’accés ferroviari a una infraestructura clau no s’hagi adaptat encara a l’ample de via europeu, és una discriminació en tota a regla per part d’un govern espanyol i una ministra de Foment, que després ve a buscar la fotografia i la gara-gara del conseller Vila quan ve a una inauguració.

La discriminació

Les conseqüències de les polítiques d’inversió dels successius ministres de Foment espanyols són tota una vexació per als territoris de parla catalana. Unes infraestructures clau com són els ports, desactualitzades, l’aeroport de Barcelona vetat com a hub internacional, la xarxa de rodalies més utilitzada de l’Estat, la línia del Maresme, abandonada… tot això a canvi d’una política megalòmana d’extensió de la línia de l’AVE per totes les províncies d’Espanya sota el pretext de l’Espanya radial “todas las comunidades autónomas deben estar conectadas por líneas de alta velocidad”.

L’assumpte de l’AVE, és la creu que culmina tota una filosofia de despropòsits influenciats per interessos econòmics i influències diverses que han dinamitat del tot l’economia d’aquest Estat. Barcelona va haver d’esperar prop de vint anys a veure com es feria la connexió en AVE amb Madrid, després de la connexió amb Sevilla. La connexió amb Girona i França, encara s’ha fet esperar més, i el viatger que vulgui fer el trajecte Alacant-València, encara ha de passar per Madrid. I a Europa, tant PP com PSOE segueixen conjurant-se per aconseguir tombar el corredor mediterrani i imposar el corredor central. Aquesta és la realitat.