El Fine Gael, de centredreta, arribarà al poder aprofitant la ira dels més de tres milions de votants irlandesos, molestos per la recessió econòmica de l’antic tigre celta. El partit proempresarial, partidari dels impostos baixos, s’espera que arribi o superi a la xifra rècord de 75 escons, si bé s’ha quedat sense majoria absoluta a la cambra baixa, de 166 diputats. La participació ha estat del 70,1%.
La setmana vinent, s’espera que comenci de seguida a negociar amb els laboristes de centreesquerra, tot i que públicament tracta de mantenir les seves opcions obertes. Segons el resultat final, hi ha la possibilitat que el Fine Gael busqués el suport de diputats independents, però els polítics més veterans han emfatitzat la necessitat de consolidar un govern estable i han rebutjat la idea de negociar amb independents. A pesar dels enfrontaments verbals durant la campanya, el Fine Gael i els laboristes tenen un passat de cooperació en el poder.
‘No tenim temps a perdre’, ha dit el líder del Fine Gael i probable proper ministre, Enda Kenny, un cop proclamada la seva victòria i abans de conèixer els resultats definitius. ‘El país i els bancs no poden demanar diners, estem fins al coll’, ha dit.
Perilla el gaèlic irlandès
La victòria del FIne Gael també podria suposar la fi del gaèlic irlandès com a assignatura obligatòria a les escoles del país. Tal com explicava Nationalia, els guanyadors de les eleccions són partidaris que la llengua pròpia deixi de ser assignatura obligatòria i passi a ser opcional, prioritzant l’anglès, que veuen com un idioma més necessari a nivell internacional. El centre-dreta també argumenta que l’ús social augmentaria si deixés de ser obligatori a l’ensenyament, una possibilitat que tant els laboristes com el Sinn Fein o el Fianna Fáil neguen rotundament, assegurant que deixar d’ensenyar gaèlic irlandès conduiria a l’extinció de la llengua pròpia d’Irlanda.
