L’11 de novembre de 2013, Rodrigo Rato, a diferència del ministre Fernández Díaz o d’altres avui encara requerits pel Parlament, assistia a la comissió d’investigació sobre activitats bancàries en tant que expresident de Bankia. La tensió va ser constant amb les preguntes de tots els adiputats, però David Fernández va copsar el focus mediàtic quan va alçar una sandàlia amenaçadorament i va corresponsabilitzar a Rato, com a exmembre del govern Aznar, del desastre de la guerra d’Irak.
“Usted tiene miedo?” Li va etzibar. Rato va respondre “a quién, a usted?” Fernández va aclarar-li: “no, un dia a perderlo todo como lo han perdido millones de famílias. A la gente, a que un dia la gente se harte. Usted tiene miedo?”. Aleshores, la presidenta de la comissió (Dolors Montserrat del PP) va provar de tallar Fernández, però el diputat no va callar mentre ella parlava: “Nos vemos en el infierno, su infierno es nuestra esperanza que es la calle, y el 15M decía que el miedo cambiará de bando… Hasta pronto, gángster… Fora la màfia.” I encara se’n va guardar una per la presidenta, que anava parlant en segon pla “Vostè preocupi’s també, com a presidenta, de defensar la ciutadania i no defensar tant els banquers”.
Com era d’esperar, La Vanguardia, el diari del poder i de la burgesia, va posar un semàfor vermell al diputat independentista pel seu gest amb la sandàlia “David Fernández, diputat de la CUP, té tot el dret de criticar amb duresa l’expresident de Bankia Rodrigo Rato al Parlament. Tanmateix, fer veure que li llança una sandàlia, no és manera d’exercir la política parlamentària”. La Vanguardia es tornava a situar al cantó equivocat i ignorava el significat real del gest. La detenció d’ahir de Rato és un gol en tota regla al rotatiu unionista dirigit per Màrius Carol.
