La formació ultradretana d’Anglada va aconseguir el 28-N 9.232 vots al Baix Llobregat, el 2,8% de tots els emesos, quedant en sisena posició, per darrera de Ciutadans. Aquest percentatge és superior al que va assolir el partit xenòfob a tota Catalunya, que va ser el 2,4% i els va deixar a les portes del Parlament. A Osona, la comarca d’on va sorgir, el partit xenòfob va aconseguir 3.292 vots, més que els del PP.
‘Haver entrat al que és el Baix i l’àrea metropolitana per nosaltres és important’, explica Anglada, que aquest dimecres va participar en una reunió de delegats locals en una comarca que qualifica de ‘primordial’ pel seu partit i on té uns 200 militants del miler total que asseguren tenir. I recorda que, ja al maig, el partit ultradretà va reunir mig miler de persones en un hotel de Sant Just. ‘Ja fa temps que hi treballem, al Baix Llobregat’, indica el líder xenòfob, que interpreta els resultats electorals com una senyal que la seva estructura comarcal ‘s’ha acabat de consolidar’.
Baix Llobregat Nord
El responsable dels ultradretans al Baix Llobregat i candidat a Sant Boi, David Parada, per la seva banda, indica que l’objectiu que es marquen és aconseguir una desena o 15 regidors. Assegura que al partit confien en atreure encara més votants en les eleccions municipals que en les catalanes, i apunta especialment al Nord del Baix Llobregat, on són grans factories com la de Seat.
Els xenòfobs estan especialment satisfets del 4,87% de vots que van assolir el 28-N a Abrera. A Martorell van aconseguir un 4,27% i a Esparreguera un 4,32%. ‘Si no traiem un o més diputats en aquestes ciutats del Baix Nord, es podria dir que és un fracàs’, diu Parada.
A les dues grans ciutats de la comarca, on el PSC té àmplies majories, en canvi, els resultats van ser més modestos: a Cornellà el partit d’Anglada va rebre el 2,87% de vots i a Sant Boi, la ciutat de Parada, el 3,1%. I al Prat, la tercera ciutat, la candidatura que van anunciar el maig s’ha esvaït. El taxista que l’havia de liderar, diu Parada, ha desistit ‘per problemes econòmics’.
La segona ciutat de Catalunya, el gran objectiu
Parada afegeix que, en canvi, entrar a l’Ajuntament hospitalenc seria ‘molt important pel partit en general perquè és la segona ciutat de Catalunya i pot donar un ressò mediàtic molt important’. A l’Hospitalet, una ciutat que ha rebut molta immigració darrerament i que pertany al Barcelonès però és veïna del Baix Llobregat, va ser un dels llocs on els ultradretans van aconseguir un dels seus millors resultats el 28-N, amb 3.695 vots. Són 144 menys que els d’ERC i un 4,48% del total. El cap del partit allà, Daniel Ordóñez, està convençut que serà regidor el maig. I Parada pensa que inclús en poden treure algun més.
Els dirigents no triguen en barallar-se
Però com ja va passar a Cervera o a Tarragona, no ha passat poc temps des de l’arribada i el creixement del partit ultradretà nascut a Vic i les desavinences ja han aparegut. En l’acte de presentació al Baix Llobregat de la formació del maig Anglada va estar acompanyat del llavors secretari general del partit, home fort a la comarca, i designat com a candidat a la benestant Sant Just Desvern, Pablo Barranco.
Anglada i la seva antiga mà dreta Barranco, però, no han trigat a barallar-se. Com ja va passar l’estiu del 2007 a Cervera, quan l’exvicepresident del partit ultradretà i regidor a la Paeria, Mateo Figuerola, es va escindir i va crear Partit per Catalunya. I com ja havia passat el 2003, quan l’exsecretari general Jaume Farrerons també va abandonar la formació.
Ara Barranco ha creat Vía Democràtica, i amb ella assegura que es pensa presentar en vuit municipis del Baix Llobregat: Castelldefels, Gavà, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Cornellà, Esplugues, Pallejà i Sant Vicenç dels Horts. Aquesta comarca és després de Salt, on Vía Democràtica també està preparant una candidatura, l’aposta de més pes de Barranco, que assegura que també està fent llistes en quatre o cinc pobles de la costa tarragonina i un parell de l’interior de Catalunya. A l’Hospitalet no es presentarà, avança Barranco.
‘No anem contra l’altre partit’, declara aquest home, però concedeix que ‘una part del votant pot ser el mateix’. Ara bé, ‘a diferència de l’altre partit nosaltres respectem totes les persones, perquè totes són iguals’, evidencia Barranco la xenofòbia d’Anglada. Però, això sí, Barranco manté el seu dur discurs contra els nous ciutadans catalans i assegura que vol ‘netejar el Baix Llobregat de corruptes, delinqüents i immigrants il·legals’.
‘Afanys de protagonisme’ i partits ‘xiringuitos’
‘Barranco no té cap importància per nosaltres’, assegura Anglada. Però no evita criticar-lo: ‘Persones com ell són gent que tenen un afany de protagonisme, volen ser president d’alguna cosa, i es munten el seu xiringuito’.
Parada, per la seva banda, també s’esforça en destacar que a Vía Democràtica ‘són quatre persones’, qualifica la iniciativa de ‘cosa ridícula’ i de ‘fantasmada’, i posa en dubte que es puguin presentar en vuit municipis.
Però també insisteix en la polèmica. ‘Els partits que es construeixen contra un altre partit tendeixen a fracassar’, vaticina el dirigent ultradretà, que considera que Barranco ‘es presenta als llocs on té un problema personal amb algú’. I recorda que d’altres formacions sorgides d’escissions en el camp xenòfob ja es van estavellar.
