Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

La UE intenta ampliar als 27 el pla contra la crisi financera pactat a París

Els 15 socis de la zona euro intentaran aquest dimecres convèncer la resta dels 27 perquè se sumin al pla de rescat bancari acordat diumenge a París, que mobilitza prop de dos milions d’euros, més del triple que els Estats Units, i que sembla haver retornat la confiança a les borses.

La crisi financera ha obligat a canviar l’agenda de la cimera de caps d’estat i de govern de la UE, que se celebra aquest dimecres i dijous, i a aparcar temporalment el Tractat de Lisboa: el primer ministre irlandès, Brian Cowen, només advertirà als seus homòlegs que encara és massa aviat per repetir el referèndum i demanarà dos mesos més de temps, fins el desembre, per fixar un nou full de ruta.

Redacció
Redacció 15/10/2008

La presidència francesa de la UE demanarà als 11 estats que no van participar en la cimera de l’Eurogrup que ratifiquin la resposta comuna contra la crisi financera pactada a París i aprovin també capitalitzar amb fons públics els bancs amb dificultats i garantir els prèstecs interbancaris. Si no ho fan podrien patir una fuga de capitals i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ja va advertir aquest dimarts que ‘intentar cavalcar sol en aquest clima podria ser un error fatal per a qualsevol govern’. Es tracta de tots els estats de la UE que no tenen l’euro, tret de la Gran Bretanya, ja que l’Eurogrup va basar la seva resposta conjunta en el pla de rescat bancari dissenyat pel premier britànic Gordon Brown.

Els caps d’estat i de govern també han de donar el seu vist-i-plau a la cèl·lula de crisi financera que formaran la presidència francesa, el president de la Comissió, el del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, i el de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Barroso també ha proposat una millor coordinació dels supervisors bancaris estatals i presentarà una iniciativa per regular les agències de qualificació financera.

Els 27 també han d’aprovar formalment el polèmic Pacte europeu d’Immigració i Asil, una de les prioritats del president europeu de torn, el francès Nicolas Sarkozy, que pretén atreure la mà d’obra extracomunitària altrament comunitària i blindar la UE contra la immigració clandestina. Els caps d’estat i de govern també discutiran si treuen o no ja del congelador la negociació d’un nou acord d’associació estratègica amb Rússia, suspesa des de l’anterior cimera, l’1 de setembre.

Polònia, la República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània i Suècia desconfien de la retirada dels soldats russos de Geòrgia fins el punt on eren el 7 d’agost, abans que comencés la guerra llampec, i temen que la UE pugui acabar acceptant ‘de facto’ la independència d’Ossètia del sud i d’Abkhàsia i fins i tot la seva annexió a Rússia. Precisament l’estatus d’aquestes dues regions es discuteix també aquest dimecres en una conferència internacional a Ginebra (Suïssa).

La crisi financera fins i tot amenaça també amb arraconar en aquesta cimera de la UE la lluita contra el canvi climàtic. La presidència francesa de la UE i la Comissió Europea temen que la crisi financera porti alguns governs a fer marxa enrere i no complir els seus compromisos en la lluita contra el canvi climàtic. ‘L’escalfament global no desapareix per la crisi financera, els objectius que ens vam marcar per frenar el canvi climàtic no són cap luxe del qual ara puguem prescindir’, ha advertit aquest dimarts el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso. Per això, Sarkozy reclamarà als seus homòlegs que respectin ‘l’equilibri i els paràmetres fonamentals’ dels seus compromisos: reduir les emissions de C02 en un 20% el 2020, consumir un 20% menys i utilitzar un 20% d’energies renovables i un 10% de biocombustible en el transport.